Art Madrid 2013 va acabar la seva experiència a l'àtic de Chamartin

La fira Art Madrid va acabar el diumenge 17 de febrer a l'àtic de l'estació de Chamartin. És la primera experiència que la fira madrilenya ha tingut en aquesta nou escenari on s'han aplegat un gran número de visitants. Art Madrid organitzarà properament la fira de mestres, també en aquest indret. Un esbós de l'artista català Joan Miró per a les seves obres destinades al pavelló espanyol de l'Exposició Universal de París de 1937 s'ha convertit en protagonista d'aquesta vuitena edició d'Art Madrid, suscitant l'atenció no només dels crítics, col·leccionistes i especialistes en art contemporani, sinó també del públic que visita la fira. Art Madrid ha presentat, gràcies a la galeria Marc Calzada de Barcelona, una obra de gran valor històric i artístic de l'artista barceloní Joan Miró. Amb unes dimensions de 58 x 48 centímetres, es tracta d'un dibuix al llapis sobre cartró realitzat en 1937, que va poder haver servit a l'artista com a dibuix preparatori de la famosa obra El Segador o per al cartell Aidez l´Espagne, ambdues realitzades per encàrrec amb destinació al Pavelló de la República Espanyola de l'Exposició Universal de París, d'aquest mateix any. Durant 1937 Miró va haver d'abandonar Barcelona a causa de la Guerra Civil deixant enrere a la seva família i obres -algunes la destinació de les quals era el Pavelló-, per la qual cosa va haver d'imaginar-les i pintar-les de nou a París, en un moment molt convuls tant per a ell com per a la resta de la societat espanyola. El dibuix no té títol, encara que apareix signat Hommage de sympathie i dedicat à mademoiselle Janice Loeb a data de 10/II/37. Sabem, doncs, el moment de la seva realització així com la seva destinatària. I aquí és on comença la història del dibuix. Aquest regal coincideix amb el començament de les primeres expressions polítiques de Miró -que fins llavors no havia tocat públicament aquests temes-, i amb l'època en què Mademoiselle Loeb va viure a París però, qui és Mademoiselle Loeb? La figura de Janice Loeb Levitt no gaudeix de la popularitat d'uns altres, però si nomenem a persones que van treballar o van mantenir amistat amb ella, només podem pensar que era una persona molt capaç. Historiadora de l'art i pintora formada a Harvard, va estar molt influïda per Henri Cartier-Bresson, va treballar al costat de Luis Buñuel en els seus curts pro-americans i va ser, entre altres coses, nominada a l'Óscar d'Hollywood en 1949 per la seva pel·lícula documental The Quiet One, que va guanyar un premi en el festival Internacional de Cinema de Venècia. Dos anys abans de la II Guerra Mundial, Loeb col·laborava a París per Cahiers d'Art, mentre a Espanya ja havia esclatat la Guerra Civil. Molt poc després de rebre el regal, curiosament, Janice donó aquesta obra al MoMA de Nova York, adjunta al revers d'un altre oli sobre cartró de Miró datat en 1917, cridat La Route d´En Güell. Sembla que va ser el mateix Miró qui va pegar el dibuix en la del darrere de l'oli -que havia regalat prèviament a Loeb- però, per què es va desfer Mademoiselle Loeb tan aviat d'aquestes dues obres? No volia estar en possessió d'elles? Va pensar que el Museu era el seu lloc? Anés com anés, el fet és que La Route d´En Güel –al costat del dibuix adjunt- va estar en el museu fins que va ser venut a la galeria Pierre Matisse de Nova York. És aquí quan acaba el viatge conjunt d'ambdues obres per ser comercialitzades per separat. Ja pel seu compte, en 1973 el dibuix va ser a parar a una col·lecció particular de Barcelona on s'ha mantingut pràcticament en l'anonimat, fins que ha estat rescatat pel galerista i anticuario Marc Calçada per al mercat, però també per al públic. No se sap amb certesa si aquest dibuix és l'esbós preparatori del Segador o d'Aidez l´Espagne, però el que sí sembla clar per dates, tema i estètica, és que està íntimament relacionat amb el projecte de l'Exposició Universal. L'obra figura en el catàleg raonat de l'artista tant en el seu volum de pintures com en el de dibuixos. Té certificació de la Successió Miró (Ariane Lelong) així com un certificat dels anys 70 signat pel propi artista. El Segador, obra mestra desapareguda del pintor, és un de les icones del Pavelló Espanyol que va servir per recaptar fons per al bàndol republicà, al costat del Guernica i l'obra produïda per Alexander Calder per a l'ocasió. Existeixen diferents versions del cartell Aidez l´Espagne repartides per col·leccions i museus de tothom. Entre les més importants, es troben la del Museu Reina Sofia de Madrid i la del MOMA de Nova York. A la imatge, a dalt, l'estand d'Alberto Cornejo; a sota, detall de "Sense títol", 1937 de Joan Miró. Llapis sobre cartró. Galeria Marc Calzada. Cortesía © Sucessió Miró.