El Centre Fabra i Coats presenta "The Brook(s)" de Peter Downbrough

Fabra i Coats, Centre d'Art Contemporani de Barcelona presenta del 22 de febrer al 19 de maig, The Brook(s) de Peter Drownbrough. Peter Downsbrough (1940, New Brunswick, Nova Jersey, EUA, actualment resideix a Brussel·les)forma part d’aquella primera generació d’artistes —on s’inclouen companys com Robert Barry, Sol LeWitt i Lawrence Weiner a Nova York, i John Baldessari, Ed Ruscha i Allen Ruppersberg a Califòrnia— que utilitza el llibre com a format alternatiu per presentar el seus treballs. Des del començament, ha dotat a les paraules i als llibres d’una objectivitat, un caràcter d’espai, per no dir, d’una qualitat escultural. Fins i tot podem considerar que planteja, en conseqüència, el format llibre com un espai d’exposició per antonomàsia on contínuament configura noves reflexions, imatges, associacions, composicions i proporcions. De fet, Peter Downsbrough utilitza el llibre com si fos un «volum», un espai dins del que pot treballar. En general, des del punt de partida tàctil i formal, els seus llibres poden semblar rígids, minimalistes i distants, però una mirada al conjunt sencer de les seves publicacions, i no tan sols a una, ens revela un talent especial i una rica interacció amb aquest mitjà de comunicació bàsic. En els primers dos llibres, Notes on Location (escrit el 1968 i publicat el 1972, després reeditat el 2012) i Notes on Location II (publicat el 1973), ja va establir les bases d’una recerca molt consistent que s’ha anat expandint al llarg de més de quaranta-cinc anys, centrada principalment sobre l’estatus del concepte d’indret i sobre la implicació d’emplaçar objectes en relació a l’espai i el temps. Ja a la primera pàgina del primer llibre, Peter Downsbrough fa referència explícita a aquests paràmetres al posar en evidència una indicació de temps (9:00h) i d’emplaçament (244 msnm). Mirant enrere, aquesta primera declaració es pot considerar ja una mida de referència dins el seu treball. Va ser un dia de 1968, a les 9:00h del matí, quan va començar a escriure el primer manuscrit des d’un indret situat a 244 metres sobre el nivell del mar, just en el seu estudi a Etna, New Hampshire, on era en aquell moment. Les eines formals que més fa servir són paraules —noms com altitude, place, line, structure, zone [alçada, indret, línia, estructura, zona]; adjectius com locative, horitzontal, static, vertical [locatiu, horitzontal, estàtic, vertical]; verbsncom locate, post, reset [emplaçar, difondre, reiniciar]; adverbis com here, now, up [aquí, ara, amunt]; preposicions com as, to [com, cap a]—línies  horitzontals i verticals, i fletxes. Més tard, va expandir aquest vocabulari amb quadrícules, diagonals, plànols tècnics, retalls, fotografies, signes de puntuació, mapes geogràfics, esbossos, targetes postals modificades, i fotogrames de pel·lícules, tot combinat en inacabables i contínues configuracions. A la imatge, "Prospectus" de Peter Downsbrough.