El Museu de Montserrat inaugura "Jordi Fornas, pintor"

Aquest migdia (dia 4 de març del 2013) ha tingut lloc a l’Espai d’art Pere Pruna del Museu de Montserrat la presentació de l’exposició Jordi Fornas, pintor, que es podrà veure fins el 9 de juny de 2013. Aquesta mostra pretén ser un merescut homenatge a aquest artista, que va ser el grafista de capçalera de la revista Serra d’Or durant molts anys. Conegut sobretot com a dissenyador, Jordi Fornas Martínez forma part del grup capdavanter d’artistes i intel·lectuals que van contribuir decisivament a modernitzar la cultura catalana dels anys 60, en el seu cas des d’una estètica pop. Aquesta exposició està centrada exclusivament en la seva producció pictòrica i escultòrica, molt més desconeguda. A l’acte d’inauguració hi han intervingut la comissària de la mostra, Sílvia Muñoz d’Imbert, l’historiador i crític d’art Francesc Fontbona, el director de la revista Serra d’Or, P. Josep Massot, el fill de l’artista Marc Fornas, el director del MDM, P. Josep de C. Laplana, i el P. Abat de Montserrat, Josep M. Soler. Sílvia Muñoz d'Imbert, comissaria de l'exposició i col·laboradora de bonart ha escrit que "a través de la mostra es pot fer un breu recorregut per les obres més emblemàtiques de l’artista, un itinerari que s’inicia a partir de la seva estada a Eivissa, i que repassa l’etapa de Palautordera, així com també les etapes en els estudis de Sants, Sarrià i Ciutat Vella de Barcelona. Des dels seus inicis en la Barcelona de postguerra i fins a la seva mort, Jordi Fornas va ser essencialment un pintor. Tal com va escriure Francesc Fontbona, Fornas, es considerava “pintor per damunt de tot” i, com a tal, volia que el coneguessin i que el valoressin. Entre les dècades dels anys seixanta i setanta va gaudir d’un èxit rellevant com a dissenyador i va ser considerat com a “grafista de la catalanitat”, en paraules d’Enric Satué. Això va ser causa que la seva trajectòria pictòrica a ulls del públic passés a un segon terme. Aquesta exposició ens permet de fer un breu recorregut per algunes de les obres més emblemàtiques de l’artista. A partir de la seva estada a Eivissa, a principis de la dècada dels cinquanta, l’artista inicia un itinerari que es va desplegant harmoniosament sobretot a mitjans dels anys setanta i que no conclou fins al final de la seva vida. Amb aquesta mostra pretenem donar a conèixer la producció pictòrica de Jordi Fornas, que a hores d’ara resta del tot inèdita i espera a ser descoberta. L’estada a Eivissa va marcar profundament el jove Fornas i constitueix un capítol important que mai no abandonarà en la seva trajectòria artística. Amb la voluntat d’allunyar-se dels ambients culturals barcelonins, va trobar a l’illa el seu paradís, un indret encara rústic, primitiu, senzill, feréstec, d’arquitectures geomètriques i blanques retallades damunt l’horitzó blau, de ritmes lents entroncats a un temps ancestral, de pescadors i pagesos, en definitiva, hi va trobar l’oportunitat de crear un estil propi amb què es presentarà a diverses exposicions, des de la Primera Biennal Hispanoamericana de Madrid, fins als Salons d’Octubre de Barcelona (1948-1957), entre d’altres. “L’estètica de Jordi Fornas traspua clarament l’herència picassiana, influenciada per un postcubisme entès amb més llibertat formal, que el porta a una figuració esquemàtica”, afirma la comissària de la mostra, Sílvia Muñoz d’Imbert. “En les seves obres hi percebem el domini de l’ordre i l’equilibri, la dissolució del món real a través d’una cara extremadament estructuradora i la insistència en unes línies de força que el porten a una esquematització de la imatge global”, afegeix. Durant la dècada dels anys seixanta fins arribar a 1975, Fornas es dedica fonamentalment al disseny i gairebé abandona el camp de l’art. Però quan reprèn el camí de la pintura, ara ho fa amb un llenguatge atent a les preocupacions estètiques del moment, tot i que continua fidel al fil conductor que recorre tota la seva producció. En aquest període consolida una nova figuració que aglutina tendències experimentals diverses, com la dissolució de les fronteres entre tècniques artístiques, tot trencant els límits bidimensionals dels quadres convertint-los en objectes escultòrics. En els seus assemblages o combine paintings proliferen elements arquitectònics i figures femenines que poblen i transiten per paisatges urbans. En aquesta tècnica hi conflueixen el collage, l’objecte trobat, la fotografia i la pintura, que reïxen a mantenir, entre tensa i amable, una relació sempre inquietant".