Joaquim Chancho, en les col·leccions de Tarragona

Del 15 de febrer al 7 d'abril el Museu d'Art Modern de Tarragona (MAMT) presenta "Chancho, en les col·leccions de Tarragona". La mostra també es pot visitar fins al 7 d'abril al Museu de Valls "Pintant al Pla" i fins al 7 d'abril, "Estampes. Sèries numèriques" al CERAP de l'Ajuntament de Riudoms. Joaquim Chancho s’inscriu entre els més prestigiosos pintors vius de la cultura catalana. Amb Alfons Borrell, Miquel Barceló, Frederic Amat, Jordi Teixidor, Xavier Grau, Ferran Garcia Sevilla i alguns d’altres configuren un sector actiu d’interès cultural en la pràctica d’un llenguatge tan antic com ho és l’existència de l’home. La pintura s’ha donat per morta uns quants cops durant el segle XX, però malgrat les condemnes i la poca atenció dels molt influents crítics, gestors i comissaris de casa nostra, manté una presència potent en l’activitat dels creadors, i és ben viva en els museus i en els més importants circuits internacionals de l’art contemporani. La seva trajectòria professional durant quaranta anys de dedicació és un model de persistència, domini dels recursos tècnics, coherència i rigor conceptual. Això s’ha materialitzat en un gran nombre d’exposicions individuals i importants col·lectives. Com és la pintura de Joaquim Chancho? El seu treball s’emmarca en unes coordenades entre les quals s’ha mogut amb llibertat: abstracció, geometria, acció dins la pintura, seqüencialitat i processos reiteratius però oberts. En la majoria de sèries ha optat per la limitació del color al blanc i el negre, en moltes altres, al blanc i el negre més el vermell o el terra. No obstant això, en algunes etapes ha incidit en l’experimentació amb tota la gamma cromàtica, sigui treballant per transparències i superposicions, sigui per contraposició de colors aplicats per mitjà de línies, trames o camps de color. La composició ha seguit un joc de confrontacions entre espontaneïtat i contenció, i ha oscil·lat entre l’ordre estricte de l’espai i l’alliberament del gest impulsiu. Malgrat l’evident fidelitat al camí personal, Chancho ha estat permeable a les tendències del moment, i al llarg dels anys se l’ha pogut relacionar amb els moviments de la pintura, el minimalisme, els nous expressionismes o el neominimalisme. Dins de les constants descrites, ha estat sensible a les influències de l’evolució del pensament i de l’estètica i ha seguit un camí de recerca, exploració i canvis que ha mantingut l’obra oberta i dialogant.