El llibre “Arte y reputación” de Vicenç Furió guardonat per l’ACCA

El llibre de Vicenç Furió, "Arte y reputación", que bonart va comentar en el seu número del mes de febrer/març, ha estat guardonat per l’Associació Catalana de Crítics d’Art. Aquest assaig tracta del reconeixent de l’artista, analitza la construcció social del prestigi i les fluctuacions en la reputació d’obres i creadors en un sentit sincrònic i diacrònic. Per a això, Furió analitza la recepció de seixanta-tres coneguts artistes dels segles XVI, XVII i XVIII. La perspectiva que pren l’autor s’emmarca dins del camp de la sociologia de l’art però també proposa el que ell anomena una sociologia dels historiadors de l’art; és a dir, una sociologia en la qual s’analitzaria com les tendències estètiques, ideològiques o metodològiques condicionen la posició de l’historiador de l’art en la seva contribució a la construcció del cànon. Vicenç Furió és professor de teoria de l’art a la Universitat de Barcelona. El seu llibre recull articles i assajos seus publicats principalment en revistes d’àmbit acadèmic. L’objectiu de Furió és comprovar si es pot establir una regla general que ajudi a explicar les causes que motiven les fluctuacions en la consagració dels artistes. En primer lloc, existeix una connexió entre les oscil·lacions de la reputació i la successió d’estils. Els agents que jutgen avui l’art del passat el reconstrueixen de manera que pugui servir-los per articular un discurs inserit en el present. Així, els artistes anomenats avui clàssics de l’art no sempre ho van ser. Tanmateix, els artistes que van ser considerats constants i imperdurables en el passat no necessàriament ho són ara. Es podria argumentar que els clàssics de sempre no sempre coincideixen amb les estrelles d’avui. Aquests assumptes ja es tractaren a El gusto y el arte de la antigüedad (Haskell i Penny, 1990 [1981]) en què els autors es qüestionen com és possible que obres com ara el Lacoonte, l’Apolo Belvedere o la Venus de Medici –abans de l’arribada dels mitjans de masses– arribessin a gaudir d’una fama tan universal. Els autors van arribar a la conclusió que la gran difusió d’aquestes obres es devia a una sèrie de factors combinats com el suport de grans mecenes i col·leccionistes, l’opinió favorable d’artistes i erudits reconeguts, l’exposició de les obres en espais de prestigi i les innombrables còpies i reproduccions que van difondre la imatge de les escultures originals. Pel que fa a l’èxit de l’artista modern, passa per dues fases. En un primer moment, el mercat i la crítica donen visibilitat a l’artista. Després vindrà la consagració o consolidació que es dóna en l’apropiació d’aquest art nou per part de les institucions de poder. A la imatge, Vicenç Furió, autor del llibre.