El Nivell Zero de la Fundació Suñol de Barcelona presenta Acte 25: Luz Broto, Ocupar una tribuna, projecte guanyador de la cinquena edició (2012) de la beca convocada pel centre de creació Can Xalant de Mataró i la Fundació Suñol, destinada a la producció i exposició d’un projecte de vídeo.
Ocupar una tribuna és un treball videogràfic que documenta l’acció organitzada per Luz Broto el passat 1 de desembre de 2012 a l’antic Canòdrom Meridiana de Barcelona. Unes 300 persones, convocades amb la col·laboració d’entitats i associacions del barri del Congrés i zones veïnes, van omplir la tribuna d'aquest espai tancat i en desús des de 2006. L’acció proposava reviure una situació del passat: tornar al canòdrom el seu ús com a lloc de trobada i així posar de manifest la disfuncionalitat de la graderia i de l’edifici —tant social com arquitectònica— en el seu context actual. Un espai públic tancat al públic va ser ocupat per una heterogènia multitud mobilitzada per la història recent de l’edifici.
El Canòdrom Meridiana, obra dels arquitectes Antoni Bonet Castellana i Josep Puig Torné, premi FAD d’Arquitectura el 1963, es va construir entre 1961 i 1964. Potser per ser un dels pocs espais populars d’entreteniment de lliure accés que existien en aquell moment, es va convertir en un dels principals punts de trobada del barri durant més de quaranta anys, fins que el 2006 va tancar definitivament i l’Ajuntament de Barcelona el va adquirir. Des de llavors, diversos sectors socials i culturals han reivindicat la necessitat de retornar-li la seva funció pública, ja sigui com a equipament per al barri o convertint-lo en el principal centre d’art contemporani de la ciutat (un projecte que va evidenciar, novament, l'arbitrari i poc democràtic funcionament de les polítiques culturals en un teixit cultural cada cop més feble). No obstant això, després de més de sis anys tancat, el canòdrom continua buit i ha esdevingut un clar exemple que la gestió dels espais públics per part de l’administració acostuma a no respondre a les necessitats de la ciutadania, a la qual limita la capacitat d’acció i de decisió. Des del seu tancament, i a l’espera d’un projecte definitiu, l’antiga pista de curses de llebrers ha estat convertida en una plaça i la tribuna roman tancada i inaccessible.
La videoprojecció mostra com, durant 45 minuts, la tribuna s’omple de gent i s’acaba buidant de nou. El so ambient de la plaça, que se sent com una remor de fons a la sala. acompanya la imatge. Una filera de bancs, situada a la paret oposada a la projecció, convida l’espectador a seure i des d’allà sentir també el so enregistrat des de la tribuna —alguns comentaris i converses de les persones que van participar de l’acció—, tot creant un paral·lelisme entre els bancs de la tribuna i la plaça del canòdrom, i la filera de bancs i l’espai expositiu del Nivell Zero. La publicació editada amb motiu de l'exposició conté dues imatges de l'acció i un text de Sonia Fernández Pan (historiadora de l’art i escriptora), la qual, havent-hi assistit sense conèixer a priori allò que s’hi esdevindria, construeix una crònica que comença amb la descripció del que es va viure aquell dissabte 1 de desembre de 2012 a l’antic Canòdrom Meridiana i acaba fent una ressenya dels motius que van dur a centenars de persones a seure de nou a una tribuna que oferia un lloc privilegiat des d’on mirar un paisatge urbà —un espai públic— com a espectacle. Es podrà visitar fins al 18 de maig del 2013.