La Galeria Senda presenta "Híbridos" de Sandra Vásquez de la Horra

La Galeria Senda de Barcelona presenta el dijous dia 21 de març a les 19.30 h. l’exposició de Sandra Vásquez de la Horra Híbridos. Es la primera exposició individual de l'artista xilena guardonada amb el reconegut Premi de Dibuix de la Fundació Guerlain a galeria. Es presenten una sèrie de dibuixos amb el seu particular estil gràfic ple d'imatges oníriques i evocadores d'una de les artistes llatinoamericanes més emergents de l'escena actual després de la seva recent participació a la 30a. Biennal de São Paulo. Nascuda a Xile el 1967, Vásquez de la Horra va créixer sota la dictadura del general Pinochet. A partir d'aquest capítol de la història política xilena i de les seves experiències personals, es desenvolupa una obra personal mitjançant la combinació d'elements que donen lloc a narracions no lineals. La sexualitat, la cultura popular i la mort són motius recurrents de les seves obres que al?ludeixen a somnis malenconiosos i aparicions creant relats truncats que es solapen entre si, entrellaçant una poètica assolida a través d’una austeritat de mitjans. Aquestes ficcions creades a partir d'una combinació de fets reals i records confrontats a elements extrets de la cultura popular, de la mitologia i de fonts literàries formen un tapís de figures aïllades dotades d'una gran riquesa de significats. Són passatges entre el somni i l'evocació on una trama d'idees,  associacions i històries ocultes sembla embolcar a les figures d'una manera màgica evitant que caiguin a l'abisme. Vásquez de la Horra produeix els seus dibuixos sobre petits fulls de paper on fa servir llapis i aquarel·les de color per posteriorment aplicar un bany de cera a les seves composicions, Pel·lícula transparent que proporciona permanència i protecció a l’obra. El dibuix és concís i està dotat de línies fluides traçades amb seguretat que delimiten personatges retallats sobre un fons neutre. En aquest fons, Vásquez de la Horra escriu paraules sovint amb lleugers tocs de color que evidencien un fragment de la narració i que augmenten o compliquen la iconografia. El sobri modelat de les figures i l'austeritat monocromàtica de la composició reflecteixen un llenguatge sintètic basat en l'empremta, en la textura, en la tipografia i en l'acumulació. Malgrat això, les obres de Sandra Vásquez de la Horra són obres totalment autònomes que tenen un sentit molt singular i clar de la seva personalitat pròpia, comprimint i inventat nous territoris. A la imatge, fragment de "El ojo invisible", 2012 de Sandra Vásquez.