El 28 d'octubre la Sala Parés de Barcelona inaugura l'exposició Les llums de l'ombra d'Alejandro Quincoces.
Alejandro Basteiro ha escrit sobre aquesta exposició: "Llavors parlaren entre ells de fer maons i coure’ls al forn. Així començaren a fer servir maons en lloc de pedra, i asfalt en lloc de morter. Després van dir: Vinga, edifiquem-nos una ciutat i una torre que arribi fins al cel.” –Gènesi, 11:3-4
Quincoces pinta quadres de contundència bíblica: visions urbanes magnífiques, però amb el tint desolat els experiments fallits –Babel, Gomorra–, vaixells de guerra i petroliers com l’esquena brillant d’un leviatán. Gaza, Siria, Fukushima: paradisos perduts a pols, deutes heretats dels temps de Caín. Llums que amb prou feines s’obren pas a través de la pol·lució, senyals de socors des del cor euclidià i plomís de les ciutats. Cada llum de posició, cada finestra encesa equival a una ànima fent voltes al Purgatori. Les grans fites tecnològiques (el Foc, la Ciutat, la Bomba, Internet) són les corbes en què hem trobat les nostres majors victòries materials i els fracassos morals més estrepitosos.
L’experta mà de Quincoces sap captar el vertigen que produeix el creixement sense límit i al mateix temps la càrrega emocional dels camps de formigó, l’enlluernadora plasticitat orgànica de la metròpolis. Sense romanticismes, però sense renunciar a l’estètica del desastre ni a la contradicció essencial de la raça: que existim contra nosaltres mateixos i contra el que pinti, i que l’art també s’alimenta d’aquest conflicte irresoluble".