“Pablo Picasso: La Tauromàquia” a la Fundació Suñol

La Fundació Suñol del Passeig de Gràcia, 98, Barcelona, 1a. planta  de Barcelona prepara del 18 d’abril (a les 19 h.) al 7 de setembre del 2013 l’exposició Pablo Picasso: La Tauromàquia. Amb l’exposició Pablo Picasso: La Tauromàquia, la Fundació Suñol presenta l’obra que inclou els textos de José Delgado, àlies Pepe Illo, il·lustrats amb 26 aiguatintes de Pablo Picasso. Va ser editada el 1959 per Gustau Gili, dins la seva col·lecció Ediciones de la Cometa. José Delgado, àlies Pepe Illo (Sevilla, 1754–Madrid, 1801) fou torero i també va ser l’autor del tractat sobre La Tauromaquia o Arte de Torear, publicat l’any 1796 a Cadis.

La relació de Picasso amb el món del toro es remunta a la seva infància, quan sovint acompanyava al seu pare a les corrides que tenien lloc a la plaça de Màlaga. La fascinació pels braus i el toreig es converteix en un tema recorrent en l’obra de Picasso, tot abordant en el ritual tauromàquic conceptes duals com amor-erotisme, violència-puresa, botxí-víctima o llum-ombra, entre d’altres.

En cadascuna de les aiguatintes que van marcant la successió de descripcions del fet de la tauromàquia, des de la imatge en què els toros jeuen al prat fins a la cogida del torero a la plaça de braus, l’artista treu tensió a l’espectacle mitjançant l’estilització de les figures de toros, picadors i toreros, amb un moviment dinàmic d’extrema subtilesa, i la seva mà ràpida i nerviosa  dóna testimoni de l’acció a la plaça. 

El projecte d’edició de La Tauromàquia es va iniciar el 1926, quan Gustau Gili i Roig es va posar en contacte amb Pablo Picasso, per a oferir-li la possibilitat de realitzar les il·lustracions per a un dels seus nous llibres de la col·lecció d’Edicions de la Cometa. L’artista malagueny va accedir a il·lustrar el llibre sobre la tauromàquia escrit segles abans per José Delgado, inspirant-se molt probablement en els gravats sobre el toreig realitzats per Goya, per qui Picasso sentia una veritable admiració.

Aquest procés editorial es veuria aturat sense un motiu aparent el 1930, i no seria fins gairebé trenta anys més tard, el 1956, quan Gustau Gili i Esteve reprendria les converses amb Picasso per tal de finalitzar el projecte iniciat pel seu pare. El vincles que es van establir entre Gustau Gili i Esteve i Picasso van sobrepassar l’àmbit estrictament professional i la seva amistat es va enfortir en els anys successius. Això es comprova en el paper clau que va jugar Gili en l’obertura del Museu Picasso a Barcelona l’any 1963, així com en la posterior donació al museu per part de Jacqueline Picasso d’una part important de l’obra de l’artista als fons del Museu de la ciutat. D’aquesta edició bibliòfila es van imprimir 263 exemplars, amb les 26 corresponents aiguatintes al sucre, al taller Lacourière-Frélaut, de París, en presència de Picasso, Jacqueline i Jaume Sabartés. 

El paper utilitzat per a l’ocasió va ser especialment preparat per la casa Guarro i portat a París des de Barcelona i incloïa una filigrana de cap de toro creada per l’artista. A tall de portada, Picasso va realitzar una punta seca, impresa al taller de Jaume Pla a Barcelona, on apareix l’estel, que és el símbol d’Ediciones de la Cometa de Gili. Els textos van ser impresos a la Sociedad Alianza de Artes Gráficas (SADAG) de Barcelona el 25 d’octubre de 1959.

Amb aquesta exposició la Fundació Suñol vol retre un homenatge a Pablo Picasso 40 anys després de la seva desaparició, per tal de fer palesa la seva extraordinària capacitat per absorbir i transformar una experiència personal en quelcom universal. 

A la imatge, "La Tauromàquia. Paseo de cuadrillas", 1959, aiguatinta de Pablo Picasso.