Clavé i les avantguardes històriques en el 35è aniversari de Gothsland

Gothsland Galeria d'Art del Consell de Cent, 331 de Barcelona celebra el 35è aniversari amb una singular exposició-homenatge a les Avantguardes històriques, representat per una sèrie d'artistes capdavanters dins del panorama nacional i internacional, fonamentals en l'evolució de l'art contemporani: Rafael Alberti, Francisco Bores, Antoni Clavé, Manolo Hugué, Joan Miró, Pablo Ruiz Picasso i Joan Ponç, entre d'altres. Es podrà visitar a la galeria barcelonina fins al 30 de maig del 2013.

A partir dels anys trenta del segle XX, i un cop assimilades les principals avantguardes europees -des del cubisme fins l'experimentació de l'art abstracte, passant pel surrealisme-, els pintors d'entreguerres van saber aportar notes distintives en un moment de grans dificultats polítiques i culturals. Van obrir nous camins formals en una pintura on prevalien des dels aspectes més personals i intimistes fins al caràcter popular barrejat amb tocs simbolistes, amb la presència d'elements culturals i socials significatius.

Navegant entre estils, i amb motiu del centenari del naixement, destaca la figura d'Antoni Clavé, amb diverses obres que reflecteixen la seva característica abstracció amb tocs de surrealisme, amb una gran riquesa formal i una tècnica en contínua evolució. Clavé va destacar per la invenció del papier froissé, fruit de la seva experimentació amb l'aerosol sobre papers arrugats, als que aplicava una gamma de colors i textures d'efectes molt personals. El seu espectacular En rouge et bleu (la traducció literària és Blau i grana) és l'obra de l'artista en mans privades més gran de tota la seva producció artística (250 x 450 cm) i va ser realitzada en origen pel Futbol Club Barcelona, el 1983.

Camí de l'abstracció, però sense abandonar la figuració, Gothsland presenta obres de Joan Miró i Pablo Picasso, artistes internacionals que van aportar una manera molt particular de veure la realitat, d'altra banda imaginativa i avantguardista. Al costat de Clavé van estar adscrits a l'Escola de París en els anys trenta, compartint tendències com ara el Cubisme o el Surrealisme de tints ingenus. Les dues obres del pintor malagueny destaquen per les famoses composicions cubistes en què tracta de representar les diferents parts d'un objecte en un mateix pla, a més del seu gust per incloure figures i al·legories populars en les seves composicions sempre plenes i dinàmiques, sobretot en els seus gravats. Els quatre dibuixos de Miró transmeten aquest joc de formes naïves i aquest món interior gairebé microscòpic del qual l'autor agradava sobre manera plasmar.

Perseguint el deixant picassiana, Francisco Bores es fa càrrec d'un estil neocubista i experimenta l'art d'avantguardes en uns anys de difícil context polític convulsos anys d'entreguerres; la data de la seva obra, 1936, ens indica que, tot i les circumstàncies, els pintors espanyols van estar sempre disposats a innovar i aportar modernitat a la cultura del moment. De la mateixa manera Rafael Alberti trasllada el seu esperit poètic a una pintura presentada aquí amb un intens simbolisme de tint popular i forta connotació social, en una barreja de figuració i cal·ligrafia poètica.

No menys important és la tasca de nombrosos grups culturals i artístics de la postguerra que van sorgir amb l'afany de revitalitzar l'art contemporani, entre ells el grup Dau al Set, sorgit a mitjan segle a Barcelona i marcat per un fort surrealisme del qual Joan Ponç es va fer capdavanter. En el quadre Cap vespre, Ponç reflecteix el seu estil tan íntimament torbat, misteriós i ple de secretisme, molt proper a les solitàries composicions de Giorgio de Chirico.

A la imatge, "En rouge et bleu", 1983 d'Antoni Clavé.