Can Felipa en perill de desaparició

Can Felipa corre un greu perill de desaparició. El president de l’Associació Catalana de Crítics d’Art, Joan M. Minguet ha fet aquesta crida per evitar el tancament d’un altre equipament cultural:

“Ja hi tornem a ser! Un altre modest centre d’art ha estat condemnat a la seva desaparició per part del poder polític. A menys que hi posem remei. Ara li ha tocat el torn, si se’m permet la ironia, a Can Felipa, un centre cívic del barri del Poblenou de Barcelona que des del 2001 portava a terme un programa d’activitats en l’àrea de les arts visuals contemporànies a partir de convocatòries públiques i plena transferència. D’entrada, s’ha posat en marxa una campanya online per recollir signatures. Podeu adheriu-vos als qui ja hem signat aquí.

La Regidoria del Districte de Sant Martí vol reconvertir la Sala d’Exposicions de Can Felipa en oficines per entitats. Addueix que el canvi obeeix a una demanda dels ciutadans del barri. No posaré en dubte ara mateix que alguns veïns del barri hagin reclamat uns espais per fer reunions. Sí que poso en dubte i em rebel·la que els polítics catalans sempre facin cas de la demanda dels ciutadans quan es tracta de desmantellar espais destinats a la creació i al pensament contemporani. Però, en canvi, no facin cas de moltes altres demandes ciutadanes que els polítics desatenen per sistema. La cosa ja és massa sospitosa. Vam començar pel tancament de l’Espai Zero1 d’Olot; després ha vingut Can Xalant de Mataró; a l’entremig diversos espais culturals que, encara que no fos de manera exclusiva, prestaven atenció al món de l’art català del moment.

Fa uns dies, en el meu parlament amb motiu del lliurament dels premis ACCA 2012, ja vaig subratllar un fet que no sembla fortuït. Aquest desembre passat, a Olot, en el que era l’antic espai Zero1 dedicat a l’art contemporani, s’hi va programar una exposició de pessebres. Òbviament ningú no té res en contra del pessebrisme, però comença a ser massa descarnat que les bufetades culturals sempre vagin cap al mateix cantó: les arts visuals, la contemporaneïtat, la reflexió estètica sobre el nostre present. Amb l’art contemporani tothom s’hi atreveix, però no des del discurs cultural, sinó des de la mediocritat i la demagògia. Si uns ciutadans fessin unes peticions que obliguessin a tancar el Liceu o a donar-li un altre ús, els polítics es posarien a riure; si uns ciutadans fan alguna demanda que obliga a tancar un espai com Can Felipa, els polítics s’apressen al seu tancament.

Hem de dir prou! L’àmbit de la cultura no són només els grans equipaments, bona part de l’ocupació dels quals  es fa per mitjà del turisme. La cultura també és, en primer lloc i tot, els centres petits que, amb un pressupost rudimentari, aconsegueixen dinamitzar joves artistes, crítics i, sobretot, ciutadans de tota condició, com ha demostrat Can Felipa en la seva trajectòria.

Ara ens toca salvar Can Felipa com a centre d’arts visuals. Som-hi!”