Les escultures de Llorenç Ginard a Es Baluard

Del 13 d’abril al 30 de juny Es Baluard de Palma presenta l’exposició Llorenç Ginard. Escultures comissariada per Fernando Gómez de la Cuesta. La dilatada i profitosa trajectòria artística de Llorenç Ginard (Manacor, Mallorca, 1935) ve a demostrar la inqüestionable concurrència de dues qualitats com el talent i la constància en la persona d’aquest dibuixant, pintor i, per damunt de tot, escultor. Un creador singular que ha format part d’algunes de les propostes col·lectives més interessants d’aquelles que germinaren a les Balears entre els anys 60 i 70, el Grup Drac i el Grup Dimecres, dels quals en fou un membre destacat i molt actiu. Ginard es va mantenir, tanmateix, relativament allunyat dels circuits expositius i comercials habituals, fet que no va poder impedir que, des de el seu propi taller, moltes de les seves peces s’anessin incorporant a col·leccions particulars de certa rellevància.

En aquesta exposició es realitza un recorregut retrospectiu sobre el mitjà d’expressió que ha definit gran part de la seva producció artística. Llorenç Ginard és un d’aquests escultors que es mou entre la lluita i l’efecte vers una matèria prima de la qual aconsegueix extreure aquestes formes tan particulars que caracteritzen la major part de la seva obra. Un viatge sense fi, ple d’anades i vingudes, d’acords i desacords, que expressa una recerca constant, una investigació intensa, que enllaça amb l’anàlisi exhaustiva de la forma humana, amb una innata capacitat de síntesi i amb un sentit desenvolupat de l’estètica. 

Des dels seus anys d’acadèmia, passant per les seves primeres incursions, més experimentals, en determinats aspectes de les avantguardes, en el futurisme, l’espacialisme o el constructivisme metafísic, fins a arribar a la consolidació del seu llenguatge a la recerca d’allò nostre, d’allò que ens defineix, de l’essència de la mediterraneïtat, de la seva llum i de les seves formes, culminada amb una evolució posterior de caràcter més existencialista, que ha definit, fins el moment, les seves darreres etapes creatives; totes elles manifesten la vitalitat i la pulsió incontenible d’aquest artista obstinat, d’una manera decidida, a donar forma a la vida.

A la imatge, detall de “Sense títol”, 1975 de Llorenc Ginard. Col·lecció particular.