L’exposició “Fortuny, gravador” viatja al Museu Nacional de Gdansk

El dia 13 d’abril obre al públic l’exposició Marià Fortuny. Vida i obra a la Sala de la Porta Verda del Museu Nacional de Gdansk, a Polònia. La mostra aplega una trentena de gravats originals de Marià Fortuny i Marsal (1838-1874) propietat de l’Institut Municipal de Museus de Reus i és una versió de l’exposició Fortuny, gravador, que es va poder veure a Reus entre el 15 de novembre i el 12 de gener. El muntatge dels gravats “reusencs” es podrà visitar al museu polonès fins al dia 23 de juny. Aquest acte forma part de l’Any Internacional Fortuny Reus 2013.

El fet de veure juntes en una mateixa mostra totes les peces que es conserven al museu de Reus realitzades per Fortuny amb la tècnica del gravat va constituir el passat hivern un esdeveniment artístic de gran rellevància, que ara les autoritats museístiques de Gdansk han volgut traslladar a la seva ciutat.

El museu de Reus compta amb un total de 31 gravats que es corresponen a trenta de les trenta-cinc planxes que en el seu dia va gravar Fortuny (un dels gravats del museu és repetit), és a dir, que a Reus s’hi conserva pràcticament la col·lecció completa. Entre els gravats més interessants que es podran veure altra vegada, en aquesta ocasió a Polònia, hi ha La Victoire, Meréchal ferrant au Maroc, Cabilenc mort, Àrab vetllant el cos del seu amic, Família marroquina i Anacoreta.

“Com a aiguafortista iguala a Goya i s’aproxima a Rembrandt”, així definia Marià Fortuny el gran crític francès Théophile Gautier l’any 1870, a les planes del Feuilleton du Journal Officiel. Que el posés a l’alçada de dos grans artistes, dominadors de les tècniques del gravat com ningú, no era pas gratuït. Fortuny, a més de destacar en les tècniques pictòriques, va dominar amb mestratge la difícil tècnica del gravat calcogràfic tot posant-la al servei de la seva creativitat.

El fet que el treball de Fortuny com a gravador fos intermitent i esporàdic va comportar una producció més aviat curta, atès que només se’n coneixen trenta-cinc obres, totes lligades a la tècnica de l’aiguafort. La col·lecció del Museu de Reus consta de trenta-un exemplars d’aiguaforts, que es corresponen a trenta d’aquelles trenta-cinc planxes. Sense l’encotillament que el mercat exercia sobre la seva obra pictòrica, el treball d’aquestes estampes va permetre que s’endinsés en l’experimentació, de manera que ens trobem amb un Fortuny més espontani i fins i tot més íntim. Els seus gravats van esdevenir un banc de proves en què va poder explorar tota la seva capacitat creativa.

Aquesta tècnica li va permetre, doncs, expressar-se amb major llibertat, fet que va repercutir en benefici del seu treball pictòric. Dins del conjunt d’obres estampades hi ha representats tots els grans temes amb què Marià Fortuny va acabar treballant, com ara l’orientalisme, els retrats o el gènere de casaques. Es tracta de peces de la seva maduresa creativa, a la qual va arribar a la dècada de 1860. De fet, Fortuny va iniciar el conjunt d’obra estampada el 1860 i la va cloure deu anys després, el 1870. De la varietat de tècniques calcogràfiques, Fortuny només va utilitzar l’aiguafort -la tècnica més habitual de les calcogràfiques- i en menor mesura l’aiguatinta, aquesta sempre com a complement de l’aiguafort.

La forta personalitat artística de Marià Fortuny també deixà una profunda empremta en l’art de la reproducció de la imatge. Tots els crítics coincideixen a col·locar-ne la producció gravada a la mateixa alçada que el treball pictòric, tot posant de relleu la seva contrastada versatilitat, que només podem trobar en els gens dels grans artistes. Fortuny ha esdevingut, també, un referent en el món del gravat perquè va saber trobar l’equilibri entre la destresa i el domini dels procediments tècnics i el seu geni creatiu.

L’exposició Fortuny. Vida i obra es podrà visitar a la Sala de la Porta Verda del Museu Nacional de Gdansk (Polònia) del 13 d’abril al 23 de juny.

A la imatge, detall de "Família marroquina".