Conferència d'Ana Longoni, al MACBA

Sota el títol Les estratègies creatives dels moviments dels drets humans a l’Argentina i Xile el Programa d’Estudis Independents (PEI) del Museu d’Art Contemporani de Barcelona (MACBA) ofereix una conferència d’Ana Longoni, el 17 d’abril, 19.30 hores a l’Auditori del Museu barceloní.

Entre les estratègies creatives del moviment de drets humans durant les últimes dictadures a l’Argentina (1976-1983) i Xile (1973-1990), es poden reconèixer i contrastar dues grans matrius de representació visual dels desapareguts: les fotos i les siluetes. Ambdues van sorgir (gairebé) paral·lelament i tenen una llarga història en la qual han esdevingut signes que –fins i tot fora de l’Amèrica Llatina– remeten inequívocament als desapareguts.

Des dels seus inicis el 1977, les Madres de la Plaza de Mayo van idear recursos simbòlics que les identifiquessin i cohesionessin com a grup. El Siluetazo (1983) marca un d’aquells moments excepcionals de la història en què una iniciativa artística coincideix amb la demanda dels moviments socials i pren cos gràcies a l’impuls d’una multitud. Malgrat l’amenaçador operatiu policial, centenars de manifestants van pintar i van posar el seu cos per esbossar siluetes que representessin «la presència d’una absència», la de milers de desapareguts. A Xile, a partir de 1983 sorgeixen agrupacions fora de la lògica partidària que comencen a intervenir políticament en l’espai públic. Mujeres por la Vida, un col·lectiu de dones de posicionament feminista, i el Movimiento Contra la Tortura Sebastián Acevedo, el principal referent ideològic del qual era la teologia de l’alliberament, van respondre activament davant la persistent repressió de la dictadura de Pinochet.

A la imatge, joves pintant siluetes a l'Obelisc durant "el Siluetazo", Bons Aires, 8 de desembre de 1983. Arxiu Hasenberg - Quaretti. Col·lecció Centre d’Estudis Legals i socials. Arxiu fotogràfic Memòria Oberta.