Garikoitz Cuevas presenta “El tiempo roto” a la Galeria Trama

Garikoitz Cuevas (Sanlúcar de Barrameda, Cádis, 1968) presenta la seva tercera exposició individual a la Galeria Trama des del 5 d’abril fins al 20 de maig del 2013. La mostra reuneix un conjunt d’obres de mitjà i petit format que porta per títol El tiempo roto, que al·ludint al concepte japonès Takemae, defineix el repte personal d’enfrontar-se al trencament dels esquemes, de les bases, de tot allò vàlid que deixa de tenir vigència quan es destrueix, una destrucció psicològica, complexa i profunda, però sense connotacions físiques, ja que el cos segueix funcionant i ha de seguir caminant. 

Amb aquest to reflexiu i intimista, l’artista ens presenta obra inèdita, de producció recent, on es pot apreciar la seva tècnica particular de superposició i arrencament de teles, que ha aconseguit noves metes expressives, on l’esclat de color d’etapes anteriors ha deixat pas a un aprofundiment en el concepte, marcat per l’estudi de la matèria i la plasmació d’aquest univers més reflexiu que pretén exterioritzar. 

El procés d’execució que origina el treball de Cuevas té, com a element distintiu, l’ús d’una formulació particular de la tècnica del décollage. Sobre allò desenvolupat al suport pictòric primari, enganxa una segona tela, sobre la qual intervé, per arrencar-la després selectivament, fent ressorgir així part d’allò que havia quedat sepultat i generant un joc d’interacció constant entre els diferents estrats que modulen la composició, carregada de concepte i de reflexió. 

Com comenta sobre l’obra de l’artista Caballero Bonald (que rebrà enguany el premi Cervantes) en el text del catàleg de la seva primera exposició a la galeria, “El llenç no és en aquest cas una superfície plana en sentit estricte, sinó una superposició de teles, una acumulativa sèrie de teles enganxades i desenganxades fins que la pintura o les seves fragmentacions, ha adquirit tota la seva dimensió comunicativa. El fet que algun element del quadre pugui semblar imprevisible, queda finalment equilibrat per la intel·ligència del pintor, que elimina els espais incerts amb un rigor exquisit. És el que podria anomenar-se tècnica de la imaginació, que en el cas de Garikoitz Cuevas és certament impecable: la seva pintura és a la vegada un palimpsest i una delicada formulació poètica”.

Garikoitz Cuevas (Sanlúcar de Barrameda, 1968) ha presentat el seu treball amb continuïtat en diferents galeries espanyoles, Biennals d’Arts Plàstiques i en diferents Fires Internacionals, tal com MACO de Mèxic D.F., MiArt de Milà i ARCO de Madrid des de 1996. Ha estat becat pel Col·legi d’Espanya a París i la Residència d’Estudiants de Madrid. Al 2006, rep el Primer Premi de Pintura de la Fundació Focus-Abengoa de Sevilla. La seva obra forma part de museus i col·leccions com la del MNCARS de Madrid, Fundació Focus- Abengoa, la Fundació Cajasol de Sevilla, Fundació Provincial de Cultura de la Diputació de Cadis, la Col·lecció Unicaja, la Col·lecció Caja de Extremadura, la Col·lecció del Ministeri d’Assumptes Exteriors, entre d’altres.