Primer aniversari de DAFO, espai per a l'art contemporani

DAFO no és una galeria, però tampoc és un centre d’art dels que durant els darrers anys han proliferat al llarg del nostre territori. Els seus creadors, Jordi Antas i David Armengol, expliquen la seva identitat híbrida: “És com un petit centre d’art, però que alhora genera estratègies pròpies de galeria per intentar subsistir. També –continuen– impulsem projectes propis, com si fóssim un centre de creació, i fomentem la venda d’obra i una bona relació comercial tant amb els artistes com amb les seves galeries.” 

Ja fa més d’un any d’aquesta declaració d’intencions inicials i tot indica que el context local és propici per a aquest nou espai de creació situat a la perifèria dels pols artístics tradicionals i amb un especial interès per l’art en vies de consolidació. Els dos comissaris asseguren, però, que no volen treballar únicament amb artistes emergents. “Tenint en compte que a Lleida existeix un dels centres d’art contemporani més importants de l’àmbit català [La Panera], i que les nostres trajectòries com a comissaris s’han relacionat força amb l’escena emergent catalana i espanyola, vam pensar que precisament una de les fortaleses de DAFO podria ser cobrir aquest perfil més jove des de Lleida. En aquest sentit, pensem que DAFO és un espai emergent, però que alhora és capaç de treballar amb artistes de perfils molt amplis; des de molt novells a clarament consolidats”.  

Les sigles DAFO (debilitats, amenaces, fortaleses, oportunitats) remeten a l’anàlisi, creat durant els anys setanta del segle passat als Estats Units, que va revolucionar l’àmbit de l’estratègia empresarial. “Ens van suggerir –expliquen els impulsors– que féssim un informe DAFO, i veure així la rendibilitat que podria tenir la nostra idea. Òbviament, l’informe va assenyalar que el projecte no seria rendible, cosa que nosaltres ja sabíem. Tot això ens va fer gràcia, i vam decidir que podria ser el nom de l’espai. Hi havia un element autoparòdic (una actitud que ens agrada força) i, per altra banda, sonava bé.” A banda d’això, Antas i Armengol apliquen l’anàlisi al seu projecte i arriben a les següents conclusions. La seva debilitat principal és econòmica: “No tenim gaires recursos, i per això ens hem de basar més en l’entusiasme que en els diners.” L’amenaça: “Que aquesta sensació d’eufòria que ens ha portat a obrir l’espai s’esvaeixi per les dificultats que tenim per tirar endavant el projecte. La pressió de mantenir-se i millorar.” La fortalesa: “L’actitud valenta contra la pràctica artística que prioritza l’experiència directa amb els artistes i altres agents artístics i el discurs propi.” L’oportunitat: “Es tracta d’una plataforma regular des de la qual treballar. DAFO ens permet treballar amb artistes que ens interessen, i tenir, per tant, quelcom ferm a oferir.”  

Qüestions de nom i anàlisi a banda, l’objectiu d’aquesta plataforma, creada per dos comissaris independents, que disposa d’una cada vegada més sòlida programació d’exposicions temporals [ja van per la quarta] i d’activitats paral·leles [com ara les jornades Dafo Special Day] i que es complementa amb una línia editorial, és que “funcionés dins de l’escena artística de la ciutat, però que a la vegada fos capaç de despertar l’interès tant d’artistes com d’usuaris d’altres escenes europees que ens preocupen especialment. D’aquesta manera, fèiem una lectura positiva de la condició perifèrica i descentralitzada de la ciutat”. Així, aprofiten el fet d’estar geogràficament situats en un punt, més o menys, equidistant entre les dues escenes artístiques més fortes: Barcelona i Madrid. “Tenim un petit públic fidel de Lleida, molt vinculat a la vida cultural de la ciutat, i un públic de fora de la ciutat que va en augment a partir dels projectes que anem presentant. Intentem cuidar aquest fet, i que la gent tingui ganes i temps de venir; és per això que sempre inaugurem el dissabte al migdia.” Definitivament, hi ha moltes coses noves que es mouen a la capital del Segrià.

A la imatge, a dalt, aparador de llibres. A sota, vista general de l'estandart daurat.