El 20 d’abril a les 19.30 h. a l’Espai Mas d’en Dorra de Fortià el poeta Lluis Lucero i la novelista Mar Bosch presentaran els seus respectius llibres La lenta digestió de les crisàlides, selecció de poemes –ja publicats i inèdits– dels darrers vint-i-cinc anys del poeta i Bedlam (darrera les hores càlides), primera novel·la de l’escriptora i publicació guanyadora del XXXII premi Just M. Casero de novel·la curta.
Lluís Lucero Comas (Girona, 28 de maig de 1967) és llicenciat en Filologia Catalana i en Filologia Clàssica per la Universitat Autònoma de Barcelona (1990 i 1994, respectivament) i professor de Secundària (llatí, francès i llengua i literatura catalanes). Compagina aquesta feina amb l’organització d’activitats literàries i culturals. Com a poeta havia anat publicant poemes o petites sèries en revistes, plaquettes o llibres miscel·lanis, fins que el 2012 es va decidir a reunir bona part de la seva obra al llibre La lenta digestió de les crisàlides (“Vincles”, 13, Curbet edicions de Girona). Aquest volum aplega una selecció de poemes –ja publicats i inèdits- dels seus darrers vint-i-cinc anys. Alguns dels eixos temàtics sobre els quals sembla sostenir-se la seva estructura són les emocions provocades per l’art i també per la vida i els indrets, propers o llunyans, per on s’ha mogut. I allò que potser el mou a escriure és la voluntat de trobar bellesa arreu, fins i tot en experiències doloroses i terribles.
Mar Bosch Oliveras, nascuda a Girona el maig de 1981, és llicenciada en Filosofia i especialitzada en Periodisme Cultural a la Universitat de Girona. Durant els darrers anys s’ha dedicat bàsicament al món de l’educació. De ben petita es va aficionar a escriure històries per entretenir familiars i amics. Primer van ser poemes. Després relats curts. Finalment, articles, ressenyes i reflexions al seu bloc personal www.malamar.wordpress.com Bedlam (darrere les hores càlides) és la seva primera novel·la, guanyadora del XXXII premi Just M. Casero de novel·la curta. Bedlam és una singular barreja entre un conte d'aparença infantil i l'intent de bastir els simbolismes d'una comunitat on l'oblit senyoreja com una mena de llosa i és necessari com a taula de salvació.?L'acumulació d'esdeviments sorprenents i fantàstics ens acosta, de fet, amb una prosa acurada al noble propòsit d'esdevenir una faula moral, a una reflexió sobre la pèrdua i la reconstrucció.