Projecció d'un documental de Marta Marín-Dòmine al MUME

Des del 23 d’abril de 2013 fins a l’1 de setembre de 2013 es podrà veure al hall del MUME el documental  1930-1942. Mémoire juive du quartier Marolles-Midi, Bruxelles realitzat per Marta Marín-Dòmine.

1930-1942. Mémoire juive du quartier Marolles-Midi, Bruxelles és un documental elaborat a partir de les entrevistes realitzades durant els anys noranta per la Fundació Auschwitz de Brussel·les a supervivents dels camps nazis. Les seqüències d’entrevistes a sis habitants del barri emblemàtic de Marolles-Midi de Brussel·les (Joseph Berman, David Blum, Hélène Gangarska, el Baró Maurice Goldstein, Henri Kichka i Maurice Pioro) permeten seguir les seves vides, la integració al país, a l’escola, les formes d’entreteniment i els seus compromisos polítics. El material fotogràfic s’afegeix a les filmacions contemporànies a fi d’oferir un tast de vida abans del període fatídic de l’aplicació de les primeres lleis antijueves que van donar lloc, el 1942, a la deportació massiva de jueus belgues vers la Caserna Dossin des d’on van ser transferits al camp d’extermini d’Auschwitz. El documental està patrocinat per Fondation Auschwitz-Mémoire d’Auschwitz ASBL, Loterie Nationale i Fedération Wallonie-Bruxelles.

Marta Marín-Dòmine és doctora i professora associada al Departament de Llengües i Literatura a la Universitat Wilfrid Laurier (Toronto). També és Directora del Centre for Memory and Testimony Studies de la mateixa universitat. És autora, entre d’altres treballs, dels llibres Traduir el desig (2004) i The Camp: Narratives of Internment and Exclusion (2007).

Aquesta treball s’inclou dins la secció Art i memòria. Propostes artístiques contemporànies. La secció Art i memòria. Propostes artístiques contemporànies ocupa un petit espai situat al hall del MUME  i es dedica a la mostra periòdica de propostes artístiques contemporànies que tenen com eix del seu treball les relacions entre l’art i la memòria -individual i col·lectiva-associada a fets històrics i polítics. En aquest sentit, es dóna prioritat a aquelles obres que, a partir d’un esguard documental, emotiu i reflexiu, tenen en consideració la funció i influència que poden exercir la memòria i la figura del testimoni tant en la comprensió de la història del segle XX, com en una possible aproximació crítica a la complexitat del món actual.