primera exposició individual de Patrick Hamilton a la Fundació DIDAC

Patrick Hamilton (Lovaina, Bèlgica, 1974) inaugura la seva primera exposició individual a Galícia a la Fundació DIDAC, El ladrillo II. Amb una obra de caràcter conceptual, des de finals dels anys noranta el treball de l'artista xilè Patrick Hamilton va tenir com a fil conductor la reflexió i qüestionament dels conceptes de treball, desenvolupament econòmic, mite i història en el context de les últimes dècades a Xile, en particular del període conegut com a post-dictadura. En aquest sentit, el seu treball va suposar una constant reflexió estètica al voltant de les conseqüències de la "revolució neoliberal" implantada a Xile per Pinochet i el grup d'economistes coneguts com els Chicago boy's durant els anys setanta i vuitanta i la seva projecció en el camp social i cultural des de llavors fins ara. A manera d'una "arqueologia del neoliberalisme" la seva obra i el seu pensament visual podran entendre com un retrat poètic dels complexos processos econòmics i culturals que va patir Xile en les últimes dècades, sota l'influx i crisi del sistema de mercat. L'exposició està realitzada amb el suport de la Fundació Xile-Espanya i l'Àrea de Cultura de la Diputació de La Corunya.

El ladrillo és un llibre de política econòmica en què es van establir les pautes del sistema de lliure mercat que va ser implementat a Xile per la dictadura militar. El text va ser escrit a principis dels anys setanta, per un grup d'economistes xilens que van ser alumnes del controvertit premi nobel d'economia Milton Friedman a la Universitat de Chicago. A les seves pàgines es plantegen les radicals mesures econòmiques que, a la manera d'un antídot, havien de curar la societat xilena del somni socialista, entre elles: l'obertura total dels mercats, la baixa d'aranzels i impostos, la reducció de la despesa pública i el foment de les privatitzacions de béns i serveis per part de l'estat.

A partir de l'anàlisi d'aquest llibre, Hamilton presenta una sèrie de treballs en els quals de manera poètica reformula l'enteniment d'alguns conceptes com: equilibri / desequilibri, igualtat / desigualtat, regulació / desregulació, individu / comunitat. Per a això, utilitza elements comuns en el món del treball de la construcció i la paleta com planes, maons i papers de vidre. Creant composicions simples i econòmiques, Hamilton juga amb diverses connotacions de la paraula maó: des del nom del llibre abans esmentat, el maó com a expressió de la crisi del mercat immobiliari, així com el maó en la seva dimensió material i literal, com aquell element que s'utilitza en la construcció.

La mostra es podrà visitar fins al 19 d'octubre del 2019.