P. Josep de C. Laplana, director del Museu de Montserrat, acaba de publicar El venedor de tapissos de Marià Fortuny (Ed. Mediterrània), un llibret sobre la figura d’aquest pintor català modern, l’obra del qual va assolir anomenada universal i cotitzacions altíssimes. Tot coincidint amb l’Any Fortuny, el P. Laplana presenta aquest personatge singular, que transcendeix les escoles i es converteix en un artista integral i integrador de tendències i de temàtiques molt diverses.
L’opuscle sobre Fortuny està centrat en el quadre El venedor de tapissos (París, 1870), propietat del Museu de Montserrat. Comença amb un repàs de la vida de l’artista, que el P. Laplana ha elaborat tenint en compte els estudis monogràfics anteriors, sobretot els de Carlos González López i Montserrat Martí Ayxelà, els de Mercè Doñate, Francesc Quílez i Jordi-Àngel Carbonell, i les observacions que va apuntar Santiago Alcolea Blanch. A continuació, l’autor entra a valorar el quadre, que els historiadors de l’art estudiosos de Fortuny no dubten a assenyalar entre les millors obres del pintor en el seu gènere d’aquarel·lista i d’orientalista.
Una part important del llibret és l’impacte del quadre en el públic i en la premsa, des de la seva primera exposició a la Galeria Goupil de París, el maig de 1870, fins a la seva donació al Museu de Montserrat per part de Josep Sala Ardiz, signada l’any 1967, però efectiva l’any 1980.
“Actualment, Marià Fortuny i el seu luminisme són valorats no solament perquè constitueixen un capítol important i ineludible de la nostra història artística, sinó també perquè, després de la purga que ha suposat pair totes les avantguardes, la generació actual té els ulls prou educats per adonar-se del valor del fenomen pictòric de Fortuny per ell mateix, més enllà de les limitacions de les modes d’ara i d’aleshores”, afirma el P. Josep de C. Laplana en el pròleg del llibre.
Josep de C. Laplana (Binèfar, 1943), monjo de Montserrat, és llicenciat en Història de l’Art per la Universitat de Barcelona i director del Museu de Montserrat des de 1978. Sota la seva direcció, el Museu de Montserrat ha experimentat un espectacular increment de materials i ha estat reordenat segons criteris actuals. És autor d’una dotzena de llibres de la seva especialitat i d’un parell de centenars d’articles i col·laboracions a revistes i obres col·lectives.