Exposicions

Mariana Barrote, Mina K i Paloma Gámez, juntes a Galeria Sala117

bonart porto - 09/09/19

Paloma Gámez Mina K Mariana Barrote Galeria Sala117

Galeria Sala117 de Porto presenta l'exposició "No limite da cor", de Mariana Barrote, Mina K i Paloma Gámez, comissatiada per Semíramis González. Aquesta exposició a la galeria Sala117 proposa un recorregut per l’obra de tres artistes, Paloma Gámez, Mina K. i Mariana Barrote, que abordaran els seus projectes sobre preguntes i solucions formals diverses. Així, el color apareix a les tres versions, en ocasions, el protagonista de les obres. Es tracta d’una exposició que pone a punt de dialogar solucions formals diferents de tres artistes amb recorrids, seccions i interessos diversos, conjugats a través de l’estètica de la cromàtica. En un primer moment és Paloma Gámez (Jaén, 1964) el que va passar a l’exposició a l’entrada de la galeria, amb una obra amb un límit límit pictòric que es va desembarcar per la formalitat mateixa que pot convertir una pintura de dues dimensions en una gairebé escultura. de tres, i amb fronteres visuals que s’excedeixen al comú a través d’un color que irradia com a enter a l’interior. Són experiències formals en torno al color durant els anys posteriors que treballen l'artista, buscant sempre la possibilitat de redreçar el dret i fer de la pintura una experiència més que pot ser, també es pot convertir en quelcom que "pugui sentir". La rèplica d’aquesta gran forma que ocupa un espai a l’entrada correspon amb uns dibuixos a la part que s’adapten a la mateixa idea, però portats al pla. Per la seva part, Mina K. (Santander, 1992) part d’una plantejament totalment distinta: l’apòstat per una estètica de l’abandonat, del seu desplegat, per tenir un sentit nou a través de la seva intervenció. Es tracta d’una ruptura amb l’ortodòxia del cànon artístic i a través de diversos soports com a collage, dibuix o vídeo; aquest últim, precisament, es mostra en sala per a poder visualitzar mentre es recorre a l’exposició, és un exemple perfecte per a l’entendent del mode de treball de Mina K. i com s’aborda una determinada estètica on els colors es veuen els protagonistes d’escenes gairebé imposibles i amb un relato molt personal. Mariana Barrote (Portugal, 1986) acompanya a Mina K. en un continu entre els collages i el vídeo de Mina i les pintures de Mariana, es pot combinar amb l’ús del color com a expressió de la pintura, amb un traç ampli, fort, poderós, que desperta l'obra. Son peces de gran mida on el pictòric és l’absolut protagonista d’unes escoles oníriques i molt precises. Barrote fa allò que Annie Albers va anomenar “el teatre pictòric” una base per a mostrar escenes de narrativa a través d’unes figures imponents, amb forma humana però sense arribar a un ser de tot, com si ens descrivim algun element en cada una, la seva mida, el seu color, el seu gest ... “En el límit del color” s’aborda amb precisió això, com el color pot ser un nexo en comú entre els artistes; el límit és també un element en els seus treballs: el límit de la pintura per a alguna cosa més, el límit de com es pot plasmar aquest color en diverses soportes, o el límit formal de la figura pictòrica. Es proposa tres que comencin amb el color que s’expandeixin per la sala i la terminació acotada a unes obres precises i expressives, comunes a totes les presentacions artístiques a la mostra. A la imatge, obra de "No limite da cor".