"Articulacions" de Luis Krauel a Accés/Espai Mas d'en Dorra

Dins del marc de les Fires i Festes de la Santa Creu, l'Espai Mas d'en Dorra inagura l'exposició Articulacions de l'artista de Camallera Luis Krauel a la botiga de petits formats artístics de Figueres Accés/Espai Mas d’en Dorra, carrer Concepció, 8 de Figueres. La inaguració tindrà lloc el dissabte 4 de maig a les 19.30 h i estarà presentada per Fina Trayter, propietaria de la botiga, Enric Tubert, historiador de l'art i el mateix artista, Luis Krauel. L'exposició romandrà oberta fins al 9 de Juny

Sobre Articulacions, Enric Tubert ha escrit: “Posar-se davant de les obres d’en Lluís Krauel suposa encarar-se amb una proposta en la qual d’una banda, tractats com si fossin signes pertanyents a una escriptura secreta, multitud de traços articulats de manera lineal, recorren la superfície  de la peça com si es tractés d’una pàgina d’un còdex antic i la peça acaba tenint un cert aire de treball miniat. Però simultàniament, la mateixa peça ens impacta per la seva contundència i per la seva solvència compositiva.

En fer aquesta observació, em ve al cap que John Berger, tot parlant de Watteau, afirma que “la delicadesa en l’art no és necessariament l’oposat a la força” doncs bé, aquesta  és una afirmació que fóra pertinent davant les obres d’en Lluís Krauel, en les qual la subtilesa del miniaturista conviu amb la força de la gestualitat expressionista que regeix algunes fases del seu treball.

Superada l’etapa en la qual, si un s’aproximava a les peces de Krauel, al darrera de signes aparentment abstractes hi descobria un entramat de “ninots” que sorprenien per la seva precisió figurativa: ocells, arbres, copes, cérvols, rèptils, escales, figures humanes... les peces actuals segueixen estructurant-se com si es tractés pàgines escrites però ara l’alfabet és més abstracte, està configurat per pinzellades fetes sobre una superfície de pintura que es retira a cada traç, que lluiten amb la fricció i que fan sorgir la base de color que hi ha a sota i generen unes textures altament suggestives.

Davant d’aquestes peces, i coneixent la seva fascinació per la natura, un sospita que en Lluís Krauel intenta atrapar el ritme, els moviments i la vibració dels ocells que ell convoca davant el seu estudi a Gaüses tot posant-los menjadores que els estimulen a visitar-lo i davant dels quals ell adopta aquella actitud a mig camí entre el cientifisme i la fascinació d’observador atent.

El resultat és un ordit de formes i figures, una teranyina de signes que esdevé una metàfora de la complexitat del teixit neuronal, una formalització simbòlica d’un conjunt d’instants carregats d’intensitat.

La clau de la solvència artística exhibida per Krauel cal buscar-la en la capacitat poc comuna que ell demostra per articular elements, entenent que aquest verb: “articular” comporta el doble significat de “unir” i de “canviar de direcció” i és un terme molt associat a l’àmbit de la mecànica i al de la comunicació.

El conjunt d’obres presentades en aquesta ocasió, tant les peces de petit format sobre paper com les teles, en cap moment pretenen explicar-nos el misteri amagat darrera de les coses però  en canvi ens descobreixen l’existència d’aquest misteri  i la clau d’aquest efecte rau en el fet que ell defuig la virtualitat i acaba aconseguint una obra en la qual les línies i els traços tenen una presència física pròpia”.