Estada de la fotògrafa Mireia Ferron al Centre d'Art Contemporain de Niort

La fotògrafa Mireia Ferron (Malgrat de Mar, 1988), una de les fotògrafes catalanes amb més talent sorgida de la Facultat de Belles Arts de Barcelona, ha estat seleccionada pel prestigiós Centre d’Art Contemporain Photographique de Niort (Poitiers, Estat francès), per dur a terme una residència de dues setmanes al seu espai d’art. Entre el 29 de març i el 15 d’abril ha compartit estada amb set artistes més de Bangladesh, el Japó, Bèlgica i l’Estat francès, i fotògrafs de prestigi que tutoritzaran el seu treball. 

Prèviament a l’estada, el CACP de Niort ha exhibit, a la privilegiada vil·la Pérochon, l’obra per la qual va ser seleccionada: Lucernarium. Es tracta d’una composició fascinant de 16 fotografies en paper de gelatina de plata que va mostrar  a l’exposició Sense títol de la Facultat de Belles Arts, el passat 2011, i més tard a l’exposició Realitats inestables, a la Fundació Arranz-Bravo. Lucernarium és la selecció d’un arxiu fotogràfic de més de 1.000 fotografies fetes per l’artista en el curs de dos anys de formació universitària. Per Ferron, va ser un obra d’iniciació, un treball en el qual posar en pràctica els seus aprenentges tècnics i alhora una ocasió per endreçar i concretar la seva personalitat creativa. Durant el procés de treball, Ferron s’adonà que hi havia una línia tonal que sobresortia del seu treball: eren les formes naturals o objectuals, que emergeixen de la penombra de la quotidianitat; l’estranyesa de les llums que guspireixen en el cor de la foscor, que punxen com espines, i que, per la màgia que desprenen, transformen el mateix objecte convencional, al qual atorguen carta d’ambigüitat i misteri. 

Paisatge, objecte i condició humana són tractats amb igual inquietud i destresa. Amb Lucernarium, Mireia Ferron ha descobert que sent la fotografia com un neguit existencial. La fotografia és per ella un acte terapèutic, una escletxa de llum en la foscor. Lucernarium no només és la finestra zenital dels edificis des d’on el cel il·lumina un microcosmos concret, sinó que també té una accepció més transcendent: era el nom dels primers càntics cristians que es feien sota les llums ombrívoles de les catacumbes.

A la imatge, "Lucernarium", 2011 de Mireia Ferron.