CaixaForum presenta l'exposició "Seduïts per l'art"

En ple apogeu d’això que anomenem postfotografia, en què les fronteres dels llenguatges digitals s’esvaeixen, aquesta exposició ens recorda que, quan va néixer, la fotografia també va haver de competir amb altres modes de representació que ja existien, com ara la pintura. Al llarg de la seva història, el llenguatge fotogràfic ha plantejat diverses relacions amb el gran art (la submissió, la còpia, la substitució…) fins a arribar a la seva independència. En l’exposició comprovem el grau de maduresa d’aquesta connexió fotogràfica amb la història de l’art. És cert que, produïda per la National Gallery de Londres, els exemples que trobem estan cenyits a l’àmbit cultural britànic, però els seus dispositius ens permeten imaginar les mateixes relacions amb altres sistemes culturals.

Quan la connexió funciona més productivament és quan veiem el diàleg visual que es planteja entre una fotografia i la seva inspiració pictòrica, com el que proposa Maisie Broadhead en la seva recreació d’un quadre de Simon Vouet o en el seu esplèndid vídeo d’homenatge als pioners de la fotografia Hill i Adamson. També comprovem que la fotografia va prendre el camí de gèneres pictòrics ja establerts, com ara la natura morta o els paisatges. I que en el cas del retrat, individual o col·lectiu, ha assolit registres superiors. Les imatges fotogràfiques de persones tenen una fortalesa única. Els retrats de Tina Barney o de Richard Learoyd, per exemple, ho demostren.

La mostra es podrà veure a Caixafòrum Barcelona fins al 19 de maig del 2013.

A la imatge, detall de "Que no es perdi la dolçor" de Maisie Broadhead.