Les "passions" d'Apel·les Fenosa

La Fundació Apel·les Fenosa del Vendrell presenta fins al 30 de juny del 2013 la col·lecció de l'escultor i la seva esposa, Nicole, un exemple de passions compartides.

Els artistes col·leccionen d’una altra manera. Conserven i s’envolten d’obres i objectes com un mirall on s’autoretraten. La dimensió de la seva trajectòria vital marca en certa mesura aquest estol de records i vivències. Coneixem algunes de les col·leccions dels artistes catalans, com ara la de Rusiñol al seu museu de Sitges, o la de Palau i Fabre, i hem tingut aproximacions a d’altres de l’àmbit encara privat, com per exemple la d’Antoni Tàpies. La divulgació de la d’un escultor com Apel·les Fenosa i la seva esposa, Nicole, sorprèn pel seu abast i, alhora, resulta lògica en un artista que ha conviscut amb els creadors més universals de l’Escola de París.

La col·lecció d’Apel·les Fenosa és un exemple de passions compartides. La primera passió va ser per la casa del portal del Pardo del Vendrell. L’any 1957, Fenosa exposa amb èxit a la galeria Jardín de Barcelona. Il·lusionat per recuperar els vincles amb Catalunya, troba la casa del portal del Pardo al Vendrell. L’any 1958, el matrimoni Fenosa adquireix la casa, que a poc a poc restauren i ocupen els estius, a la qual conviden els amics francesos i catalans. Fenosa trobava en aquesta casa la història de Catalunya, amb una torre gòtica i elements arquitectònics de totes les èpoques. Amb el temps, la restauració de la casa va anar acompanyada d’una decoració en què es combinava el gust per la cultura popular i els objectes que el matrimoni trobava a antiquaris i amics de l’entorn. El mobiliari i els objectes de ceràmica combinen objectes populars amb ceràmiques de Llorenç Artigas o Francesc Elías, i a les parets pengen obres excepcionals surreals de Sisquella o pintures de Manuel Humbert, Joan Serra i dibuixos de Marià Fortuny. Alguns sostres de les estances estan pintats per Robert Pikelny, un artista rus establert a París.

La casa del portal es relaciona amb una altra passió: passió pels llibres. De ben jove, Fenosa recitava de memòria versos de Dant i Petrarca i sentia una especial vocació per aconseguir edicions especials dels llibres dels autors que estimava. L’amistat fraternal amb bibliòfils excepcionals com ara Jacques Guérin, Pierre Berés i molt especialment Irving Davis i Joan Gili, antiquaris llibreters, li va permetre adquirir obres de primeríssim nivell, com per exemple els Triunfos de Petrarca, del 1532; la Vota Nuova, de Dant, del 1576; La Crònica, de Ramon Muntaner, del 1562; Orlando Furioso, de Ludovico Ariosto, del 1773; els Anales de Cataluña, del 1709, o l’Histoire du vaillant chevalier Tirant Lo Blanc, del 1740. Molts d’aquests llibres estan disposats a les biblioteques de la casa del Vendrell al costat de llibres contemporanis, com ara L’Immaculée Conception, de Paul Eluard i André Breton, amb aiguafort de Salvador Dalí; Poésie pour pouvoir,d’Henri Michaux, del 1949, o edicions dedicades de Jean Cocteau o Roger Caillois.

Una altra passió de Fenosa va ser la del Japó. Passió pel Japó. Els vincles de Fenosa amb el Japó s’inicien a París, els anys 20, quan contacta amb artistes japonesos de l’Escola de París: Kinosuke Ebihara, Takashi Shimizu o Kenzo Okada. A partir dels anys 40, amplià aquestes amistats amb autors com ara Key Sato i amb una sèrie d’assistents japonesos, com per exemple Jiro Hashimoto, Yasuo Mizui, Shinya Nakamura o Kenji Yoshida. L’any 1966, la galeria Takashimaya de Tòquio organitzà la seva primera retrospectiva al Japó i Fenosa viatjà per tot el país; va tornar amb molts objectes, estampes i llibres adquirits o obsequis dels seus fidels amics. Dels llibres destaquen edicions d’Hokusai, com ara Ehon Kokyo: The canon of filial piety, del 1934, o Jokun Hyakunin Isshu Oshiekagami, d’Utagawa Yoshitsuna, i estampes d’Hiroshige, Eisen, i conegudes vistes de Fuji d’Hokusai.

Un aspecte central de les seves passions va ser Picasso. Fenosa va conèixer Picasso l’any 1923 i des del primer moment Picasso ajudà Fenosa i li professà una profunda amistat. Amb el temps, la col·lecció d’obres de Fenosa del pintor superava el centenar d’escultures, que comprava per ajudar-lo i per l’estima que li tenia. Molt especialment en els anys de l’ocupació, Fenosa visitava cada dia el taller de Picasso, i l’escultor sempre manifestà el deute que tenia amb ell. Fenosa va conservar obres de Picasso, quatre dibuixos dels anys quaranta, gravats i retrats vintage de Brassaï. Curiosament, Fenosa no col·leccionava obres dels fotògrafs, però en el seu fons hi ha vintages d’alta qualitat d’autors rellevants que li interessaven pel valor humà de determinats autors que estimava fraternalment: Brassaï, Izis, Savitry i, darrerament, Jean-Marie del Moral.

De l’entorn del barri de Montparnasse es deriva una altra passió pels artistes de l’Escola de París. Fenosa se sentia realment vinculat a aquest barri, on va viure sempre i on mantenia el seu taller del Boulevard Saint Jacques. L’any 1953, el matrimoni Fenosa s’instal·la a la Rue Boissonade i sovintejaven els cafès del barri, on residien la majoria dels seus amics dels quals conservava obres. Els seus veins Vieira da Silva i Arpad Szenes, Antoni Clavé, Óscar Domínguez, Francisco Peinado o Jean Pougny. Molts dels seus amics eren sobretot poetes, dels quals conservava una col·lecció de manuscrits nombrosa. Si algú ha entès realment l’obra de Fenosa, aquests han estat els poetes. Els poetes majors del segle XX, francesos i catalans, han admirat l’obra de l’escultor i li han dedicat poemes: Jean Cocteau, Paul Eluard, Jules Supervielle, Carles Riba, Josep Carner o Salvador Espriu.

Finalment, cal referir-se a la seva passió pel món antic. Conscient que la cultura catalana formava part de la tradició de la cultura mediterrània, Fenosa tenia un gran interès pel món antic. Apassionat per aquesta tradició, s’envoltava de referents de les cultures arcaiques, amb objectes que comprava o que els amics li regalaven, i que formaven el seu museu particular, que ordenava en una gran prestatgeria al seu domicili parisenc, on barrejava obres de Pierre Bonnard amb escultures japoneses i gregues.

A la imatge, llibre japonès de la col·lecció Fenosa.