“Rostres-mans-flors" d’Oswaldo Guayasamín a la Galeria Eude

 El compromís amb els drets humans i la denúncia de l’opressió i la injustícia social caracteritzen el contingut de l’obra d’Oswaldo Guayasamín (Quito, 1919 – Baltimore, 1999). La galeria Eude de Barcelona presenta, del 2 de maig al juliol del 2013, l’obra d’un dels grans exponents de l’anomenat expressionisme indigenista.

La creació artística de Guayasamín va unir la força de la temàtica indígena amb els èxits de les avantguardes de principis de segle, especialment el cubisme i l’expressionisme, elements que componen el mural Homenatge a l’home americà, que va realitzar el 1954 per al Centre Simón Bolívar de la ciutat de Caracas, Veneçuela. Tres anys més tard, el 1957, va rebre el premi Millor Pintor de l’Amèrica del Sud, concedit per la Biennal de São Paulo, el Brasil.

Guayasamín explica que durant mig segle ha pintat “com si cridés desesperadamente. El meu crit s’ha sumat a tots els altres crits que expressen la humiliació i l’angoixa del temps que ens va tocar viure”. A Rostres-mans-flors es mostren litografies realitzades en els anys 70 i 80 per un dels artistes equatorians contemporanis més reconegut mundialment. A les obres de Guayasamín la denúncia de la violència del segle XX, marcada per  guerres, genocidis, camps de concentració, dictadures o tortures es manifesta en cada creació de l’autor.

El patiment de l’home queda reflectit a través de l’expressió del seu rostre i de les seves mans, que condensen les emocions humanes. Per la seva banda, les flors afegeixen una altra dimensió de la seva obra. Representen la tendresa i la tristor, que connecten amb la tradició indigenista. Aquesta barreja, entre allò antic i modern, entre allò equatorià i universal, fou la clau artística i vital de Guayasamín.

A la iamtge, “S/t”, circa 1980. Litografia d’Oswaldo Guayasamín.