Waltraud Maczassek és una artista alemanya, nascuda a Frankfurt i formada a Wiesbaden, que s’establí a Catalunya, entre Barcelona i els paisatges de vinyes del Penedès, ja fa quaranta anys. Fou aquí on continuà els seus estudis, aquest cop cursant belles arts, i on ha anat desenvolupant la seva carrera artística, des d’una figuració que plasmava la societat conservadora que l’acollí i els paisatges que la rodejaven, fins a una abstracció lírica, d’arrel informalista, en què representa uns paisatges interiors que es fonamenten en l’origen de la vida, en els petits canvis i els silencis perceptibles del nostre univers. A través de les seves obres, reinterpreta cèl·lules i molècules, s’interroga sobre les formes vitals més primigènies, sense deixar enrere els paisatges propers, tant terrestres (especialment protagonitzats per la vinya i el vi) com marins. Cerca, en aquest sentit, la comunió de l’home amb la natura, amb la voluntat d’expressar de manera sincera aquells mons viscuts, respirats, trepitjats, que al mateix temps s’esvaeixen de qualsevol definició de temps i espai i adquireixen tints fantasmagòrics.
La mateixa autora s’expressava d’aquesta manera en un article sobre una exposició seva a la galeria Àgora de Sitges, l’any 2009: “Quan pinto vull reunir elements oposats en un mateix llenç. Vull posar de costat el caos i l’ordre, la massa i la forma, l’atzar i l’estructura, la llum i l’obscuritat, l’espès i el clar, el moviment i la quietud, l’espontani i el racional,... la natura i la cultura, els altres i el jo. La meva pintura no es pot entendre sense aquest diàleg i aquestes paradoxes. De fet, tot el meu treball és ple de paradoxes, en el sentit que conté conceptes antagònics que expressen de manera contradictòria un enunciat veritable. La veritat minúscula que jo vull expressar és l’eternitat del canvi, la transformació, l’evolució.”
L’exposició dedicada a la seva obra, que es farà al Museu de Montserrat sota el títol Universos paral·lels (del 15 de març al 9 de juny del 2013), ha estat comissariada per José Corredor-Matheos, que, en el text per al catàleg, destaca la conciliació entre l’apol·lini i el dionisíac que rau en l’obra de Waltraud, i també els espais representats per masses difuses de color de filiació informalista. També subratlla una etapa posterior en el seu treball, en què apareix una configuració geomètrica: cercles, rectangles o construccions amb rectes, signes i símbols com a elements constructius que suren ingràvids en els seus llenços, com apunts musicals d’una música silent.
El director del museu, el pare Josep de C. Laplana, destaca la profunditat de la seva recerca pictòrica, que mai resta epidèrmica, un autèntic mirall en el qual l’autora no deixa mai de reflectir-se de manera audaç.
A la imatge, "Caos i ordre" de Waltraud Maczassek.