Hom ha sentit a parlar del Tea Time o l’hora del te, un costum essencialment britànic que té lloc a mitja tarda, un petit descans que pretén, a banda de menjar els tradicionals pastissos individuals i beure te de les més variades tipologies, crear una atmosfera en la qual poder compartir converses i vivències diàries.
L’any 1961, el pintor Joan Abelló (1922-2008) publicà precisament una obra escrita amb aquest títol, L’hora del te. Feia tres anys que havia mort el seu mestre Carles Pellicer i Rouvière (1865-1959), del qual havia begut creativitat i amb qui havia compartit conversa diària durant 14 anys.
L’obra suposa un recull ineludible per conèixer la trajectòria professional i la biografia dels dos artistes, ja que a través de les cites presents a L’hora del te es pot explicar un període cabdal en l’obra d’Abelló. D’aquí que la publicació serveixi només com a punt de partida per a una exposició que, metafòricament i real, obre el teló no només a la vida i l’obra dels dos creadors, sinó també a un seguit de peces procedents del fons de la Fundació Abelló –inagurada l’any 1999–, de l’Institut del Teatre i del Museu de Cerdanyola. L’objectiu no és cap altre que recrear, a partir de l’evocació escrita pel mateix Joan Abelló, escenes que al·ludeixen al teatre, la música i la dansa tenint com a rerefons el teló del Modernisme.
Obrim el teló esdevé, doncs, el títol d’una mostra que pretén ser una trilogia a la qual segueixen Interioritats quotidianes i Carles Pellicer, un ‘pompier’ català. Un recull que no seria possible sense tenir en compte l’afició d’Abelló pel col·leccionisme de l’art, a banda de les obres que heretà directament del seu mestre.
La dansa serpentina de Loïe Fuller, les dones papallones, el París de l’actriu Sara Bernhardt o la Barcelona dels 4 gats permeten al visitant seguir un recorregut que comença a l’interior de la casa de Carles Pellicer, al passeig de Gràcia, i que finalitza a la capital francesa. Tot plegat amenitzat per les obres teatrals i musicals d’Apel·les Mestres i Enric Granados. Des de cartells fins a mobiliari de l’època, passant per obres pictòriques o escultòriques, la mostra que s’ha pogut veure al Museu Municipal Joan Abelló, arriba ara a la Casa Museu Lluís Domènech i Montaner de Canet de Mar, un espai singular que agermana el muntatge expositiu amb el nom d’un dels principals protagonistes del Modernisme català. La mostra es podrà visitar fins al 9 de juny del 2013.
A la imatge, Sarah Bernhardt (còpia de l’època) c. 1882. "Chaise-Longue amb cobricel de fusta policromada i teixits". 224x192x134 cm. Fundació Municipal Joan Abelló.