Ludmila López Domínguez: Calçat de dona amb essència cubana

Hi ha poques coses que tenguem tan en comú les persones com la necessitat d'anar calçats. Tret d'algunes comunitats indígenes que deixen que els seus peus s'enfrontin nuus als perills del terra, tant se val si ens trobem a Mèxic, China, Rúsia, Escòcia, Egipte o el Canadà: el calçat és quelcom imprescindible. Però és precisament aquesta universalitat del calçat la que fa que trobem en ell un formós mirall en què es reflecteixen els trets més característics de cada un d'aquests indrets allunyats en el món. El calçat és, de fet, un element que gairebé des dels seus orígens ha combinat la seva funció utilitària amb una funció cultural i estètica. Per aquest motiu, el tipus de calçat emprat deixa endevinar si el seu portador/a viu en un país càlid o fred, si prefereix anar còmode o elegant, si el seu poder adquisitiu és alt o baix, si segueix una moda globalitzada o si bé el que segueix són els seus gustos personals. El calçat és, en definitiva, una senya personal no sols d'aquell que el duu, sinó també de la comunitat a què pertany. El Museu del Calçat i de la Indústria d'Inca es vesteix de son cubà per presentar l'exposició "Ascenso empinado" de la reconeguda artista Liudmila López Domínguez (L'Havana, 1977) que es podrà visitar fins al 6 de novembre. Amb ella, l'espectador podrà endinsar-se en una visió molt personal del món del calçat basada en l'exaltació de la feminitat des de la sensibilitat particular del país de l'artista. L'essència caribenya també es podrà sentir intensament a partir de la segona proposta expositiva: "Profundamente superficiales", formada per una selecció d'obres de 100 artistes cubans inspirats en els dissenys de sabates elaborats prèviament per Liudmila López per la XI Biennal de l'Havana. López presenta una tria d'obres des de la maduresa artística assolida. Escultures en petit i gran format que la cubana utilitza per convertir un dels complements de moda més tradicionalment atribuïts a la feminitat de la dona en objecte artístic. Com la mateixa artista indica, el més significatiu aquí és el sentit que ha guanyat l'obra en l'experiència de confrontació amb diferents cultures i regions i el potencial que la seva història personal, i les d'altres dones li han brindat. Liudmila López explota les possibilitats ofertes per la tecnologia del tall i gravat amb làser de planxes d'acrílic, un material que li ofereix transparències, elegància i aparent fragilitat però que, al mateix temps, es materialitza en estructures sòlides, complexes per les seves solucions tècniques i un rigorós disseny. Liudmila López Domínguez és membre de la Unió Nacional d'Escriptors i Artistes de Cuba (UNEAC), ha realitzat més de 30 exposicions personals a Cuba i la resta del Món; i ha participat en més de 100 mostres col·lectives a Austràlia, Itàlia, Espanya, Àustria, Mèxic, Estats Units, Puerto Rico, Veneçuela, República Dominicana, Perú i Cuba, així com en fires d'art contemporani.