El vigatà Marià Colomer, autor de les sis teles de l'Església dels Dolors

Han estat necessaris catorze anys de treball del Centre de Restauració de Béns Mobles de Catalunya (CRBMC) perquè les sis grans obres de l’església dels Dolors de Girona de finals del segle XVIII –principis del XIX–, que conformen un dels conjunts de pintures sobre tela de temàtica religiosa de més envergadura del país, llueixin de bell nou. 

La intervenció en els quadres [Fugida a Egipte, Jesús entre els doctors, Presentació al temple, Enterrament de Crist, Camí del calvari i La crucifixió], d’estil neoclàssic, que representen algunes escenes dels dolors de la Mare de Déu, ha estat impulsada per la confraria de l’església dels Dolors de Girona i s’ha portat a terme al CRBMC de Valldoreix a causa de les grans dimensions de les peces (3,60x4,60 metres cada una). La conservació del conjunt es va iniciar l’any 1998 amb l’obra Fugida a Egipte. La coordinadora del projecte de restauració, Maite Toneu, comenta que “la conservació de les obres abans de la intervenció era regular. Els bastidors estaven malmesos pels corcs de la fusta, hi havia forats, estrips i deformacions a la tela i una gran quantitat de brutícia a la capa pictòrica”. De fet, en la memòria del treball, s’explica que els resultats de les anàlisis al laboratori van demostrar que les obres havien estat sotmeses a altes temperatures; molt probablement a causa de les fogueres que es van fer dins l’església durant la guerra.  

La neteja que s’ha portat a terme ha consistit a eliminar el sutge i el vernís envellit, a més de reforçar la tela i col·locar un nou bastidor a cada peça. Per Toneu, la màxima dificultat del procés “ha estat les grans dimensions de cada una de les teles”. I hi afegeix que “la intervenció de cada quadre ha estat feta per un equip de tres conservadors restauradors i ha durat prop de tres mesos i mig”. El projecte va finalitzar a mitjan any passat amb la restauració de la pintura Camí del calvari. “El gran interval de temps entre la intervenció del primer quadre fins a l’últim –assenyala la coordinadora– va ser a causa de l’obtenció de recursos econòmics”. A més, subratlla que “els confrares dels Dolors són els que es van moure i van buscar els recursos i la implicació de les diverses institucions”. De fet, el CRBMC ha finançat les actuacions, que han tingut la col·laboració de l’Ajuntament i la Diputació de Girona. 

Fins ara s’havia defensat que el pintor i decorador mataroní Joan Carles Panyó (1775-1840), considerat un dels millors exponents del neoclassicisme català, era l’autor de les peces. La restauració, però, ha propiciat que l’historiador Francesc Miralpeix hagi realitzat un nou estudi sobre l’autoria de les obres, que li ha permès atribuir-les a l’artista vigatà Marià Colomer i Parés (1743-1831). Segons Miralpeix, “la recent restauració ha posat al descobert l’empremta d’un pintor que s’allunya de les característiques estilístiques de Panyó i, en canvi, revela amb claredat el traç de Colomer i Parés, fins fa ben poc un autèntic desconegut”. 

El conjunt pictòric, datat entre el 1743 i el 1831, es pot apreciar ara restaurat i amb tota la seva esplendor a través d’aquesta nova lectura històrica al seu emplaçament original. En tot cas, es tracta d’un exercici de preservació del patrimoni cultural que celebrem.

A la imatge, procés de netaja de "La Crucifixió" a la seu del CRBMC.