"Saatchi is dead"

M’expliquen que el 1922 es va exposar La vicaria, de Fortuny, al Palau de la Virreina de Barcelona amb una guardiola al costat. L’objectiu de la guardiola era recollir fons per comprar el quadre i que passés a formar part de la col·lecció d’un futur museu d’art de Catalunya. És un dels inicis de la col·lecció del MNAC. La societat catalana comprant el que necessita allà on no arriba l’administració. És inimaginable traslladar l’exemple a avui dia. L’obra d’Ignasi Aballí, Toni Abad, Valldosera o de qui sigui exposada perquè passi a formar part de la societat mitjançant donatius. Au va! 

Però és només una anècdota. L’origen del MNAC també el trobem en la compra i donacions d’aquesta tan esmentada societat civil catalana. Aquest grup d’empresaris i burgesos catalans adinerats que retornen a la societat, en forma de cultura, el que en treuen. És també l’origen del Macba. Efectivament, aquesta societat civil continua sent present al Macba: al patronat, a la fundació i al taller del museu. Però també és present  en altres llocs. 

Des de fa alguns anys hem viscut la proliferació de fundacions privades. Les dels Vilacasas, Alorda, Suñol, Godia o, l’últim d’arribar, Bassat. I aquesta proliferació de fundacions privades implica un canvi significatiu d’actitud. D’una banda, el retorn a la societat dels beneficis que els més poderosos en treuen ja no és col·lectiu, directe d’una o unes organitzacions públiques, sinó d’una marca pròpia ben visible. D’altra banda, ja no només s’ofereixen fons perquè es posin en marxa organismes d’ús públic, sinó que es reclamen de l’erari públic recursos, finançament via subvencions, perquè aquestes marques continuïn funcionant. I, finalment, el més significatiu, la pilota ja no se cedeix completament a la cultura, als agents i professionals de la cultura, sinó que es decideix i s’intervé directament, es prenen decisions culturals sense la mediació dels seus agents, confiant moltes vegades en el criteri personal. 

Tornar a confiar en la cultura, en els agents de la cultura, en els artistes i escriptors, en les iniciatives que ja funcionen, que estan en marxa o que sorgeixen de la pròpia cultura. Aquest és el repte. Potser ara que la crisi es referma, quan algunes d’aquestes fundacions han hagut de tancar o hauran de tancar, és el moment de redreçar aquesta devolució econòmica de la societat a la societat, de l’empresa a la cultura i tornar a creure en la seva iniciativa, en la seva capacitat i en la seva multiplicitat. Perquè aquesta multiplicitat cultural i la creença en la seva capacitat i iniciativa és el que fa que una societat sencera sigui rica. 

A la imatge, "La Vicaria" de Marià Fortuny.