Una estratègia didàctica per a la creació

A Genealogies femenines hem treballat pel debat públic –a l’ aula, a la sala d’actes, a la sala d’exposicions, al carrer, a la ciutat–, per reposar el paper de la dona artista, pensadora, treballadora i cuidadora. Construïm així un nou marc referencial per a l’alumnat de la Facultat de Belles Arts. Des de la pràctica artística proposem endinsar-nos en el mètode de creació que aquestes dones han desenvolupat a fi de configurar la seva identitat artística (ja sigui des de l’aparença de l’obra, el seu procediment, el pensament o la poètica que la gesta) i conèixer en profunditat els processos creatius que enllacen posicions reivindicatives, amb les vivències del quotidià i la realitat contemporània. Però, principalment, és una aposta per les noves generacions, que necessiten gaudir de les experiències històriques i de l’oportunitat de ser visualitzades i ser dinamitzadores de les noves versions i nocions artístiques. Es converteix, per a nosaltres, en un vertader laboratori de projectes en relació continuat.

L’ús d’un format de fitxa didàctica és una elecció estratègica. Les fitxes adquireixen autonomia pròpia, i els seus enunciats són les claus definidores de la seva utilització. Funciona com a eix vertebrador d’un discurs continuat, com a element puntual d’interacció amb el motiu escollit i la finalitat buscada, i com a ancoratge de coneixement per enllaçar amb el desplegament conceptual i procedimental bàsic per a la formació de la creativitat.

A la imatge, "Sobre la dignitat de jugar" de Joan Miquel Porquer. Instal·lació interactiva.

(*) Professora del departament de pintura de la Facultat de Belles Arts de Barcelona.