La crisi ofega la cultura

Una de les notícies més preocupants del 2012 ha estat el descens de públic als museus i institucions catalans, entre els quals hi ha el Museu Picasso, que ha tingut una reducció del seu nombre de visitants de més d’un 25%, i el MNAC, de gairebé un 15%, i també en menor percentatge la Fundació Miró. Un cas semblant és el del Centre Reina Sofia de Madrid i altres espais de l’Estat, que no s’escapen de la crisi. I és que a hores d’ara, amb la retallada de les subvencions, difícilment veurem un esperançador ressorgir de l’àmbit cultural. Aquesta és la situació de Caixafòrum, que, tot i aconseguir incrementar la xifra de visitants i batre un nou rècord en l’exposició de Goya i Delacroix –que s’han situat com la segona i la tercera més visitades del centre en els seus deu anys d’existència–, ha optat, paradoxalment, per cobrar entrada a partir de l’1 de maig d’enguany. Un preu de 4 euros, que, segons els seus responsables, es destinaran íntegrament a iniciatives de l’obra social. Això sí, qui sigui client de la Caixa continuarà gaudint de la gratuïtat d’aquest centre. Esperem que aquesta situació no creï un precedent i que no ens haguem de vincular a Telefónica, Caja Madrid o altres institucions i empreses que fins ara feien una tasca cultural gratuïta.

D’altra banda, caldrà esperar el resultat definitiu de vendes d’Arco i Art Madrid. L’escassa compra per estaments oficials en menor quantitat que en anys passats, com és el cas del Reina Sofia, que ha reduït més d’un 65% les seves adquisicions, també ha afectat els resultats, en què la divergència d’opinions entre professionals varia notablement. Mentre que uns demostren satisfacció malgrat la difícil situació econòmica per haver realitzat operacions per sobre del que s’esperaven, d’altres manifesten el seu descontentament. Veurem quantes galeries catalanes repeteixen en la pròxima edició, en un marc de crisi galopant. No oblidem que una fira no està exempta dels avatars econòmics internacionals. Pel que fa a Catalunya, la Generalitat desestima donar suport a una gran fira d’Art a Barcelona, ja que les arques estan buides i perquè els nostres galeristes mai han unit esforços conjunts per crear un gran esdeveniment artístic.

En resum: un notable descens de visitants a les exposicions, unes xifres poc significatives en les vendes de les fires, la queixa de les galeries per la seva situació davant l’IVA cultural i una inexistent llei de mecenatge en què el president Rajoy ha deixat caure que els donants d’art no han d’esperar res a canvi: “La generositat no només depèn dels incentius econòmics”; una manifestació que ofega el món cultural i ens dóna el perfil dels polítics que té Espanya. Una altra dada a destacar és la d’un mercat nacional que s’ha vist reduït un 33% des de 2007. I no és que estiguem en una categoria inferior, sinó que juguem en una altra lliga. Una lliga en la qual hem de obrir-nos al món i crear mecanismes per internacionalitzar els nostres artistes si volem estar en la categoria reina. La qüestió rau en el fet que les nostres galeries siguin competitives internacionalment. Caldrà esperar a la pròxima fira de Basilea del mes de juny per conèixer el termòmetre del mercat de l’art. Mentrestant, continuarem fent manifestos en defensa de la cultura i les arts, com el presentat el passat mes de febrer pel nostre sector artístic: “Sense cultura no hi ha futur. Un país que negligeix i destrueix la cultura, l’educació i la recerca científica està destinat a la decadència en tots els àmbits i a la pobresa material i espiritual. És un país sense futur.”

A la imatge, integrants del Manifest en defensa de la cultura catalana davant d'Arts Santa Mònica.