Exposicions
La geometria pura d'Artur Aguilar a la Fundació Valvi
Anna Carreras i Aubets
girona - 12/09/19
El dia 19 de setembre a 2/4 de 8 del vespre l'artista Artur Aguilar inaugura l'exposició Rectes i corbes a la Fundació Valvi de Girona (Gran Via Jaume I, 42 bis) amb obres dels anys 1990 a 2010.
La presentació anirà a càrrec de la crítica d'art Pilar Parcerisas i l'exposició romandrà oberta fins el dia 9 de novembre de 2019.
A les primers construccions amb plans, de caràcter constructivista, segueixen obres en què pren importància la repetició, la vibració del color, la textura visual, amb ratllats i reixats que reforcen l’harmonia de colors amb gammes suaus i poc contrastades. El seu interès es focalitza en les repeticions de François Morellet, els cinètics Agam, Cruz Díez, Julio Le Parc o Bridget Riley, un període que podem situar cap als primers anys 80 quan la galeria Denise René de París, especialitzada en abstracció geomètrica i art cinètic, pren en dipòsit obra d’Artur Aguilar, com un dels seus artistes.
L’art concret, basat en la geometria no ha tingut gran predicament a Catalunya ni massa practicants durant el segle XX. El pensament racionalista ha pesat poc enfront de l’art orgànic, gestual o mentalment surrealista. Per això encara té més valor el fet de trobar artistes de la talla i el rigor d’Artur Aguilar, capaç de desmaterialitzar l’espai pictòric i desconstruir els elements bàsics de la pintura.
En aquest sentit, Artur Aguilar ha mantingut una tensió entre l’arrel constructivista de la seva pintura i l’art cinètic davant el qual sempre s’ha aturat al llindar de les seves portes. En un país sense una tradició de modernitat geomètrica, calia agafar-se a referents internacionals.
Cada cop més parc i cercant la síntesi i la visibilitat de l’estructura, Artur Aguilar va reduint la gamma cromàtica, més a prop del minimalisme, de la línia i la xarxa de Sol Lewitt, del monocrom d’Ad Reinhardt i de postminimalistes com Robert Mangold, Ellsworth Kelly o d’Agnes Martin, amb el protagonisme de la línia, la xarxa, l’estructura, ara ja construïda amb llapis com a mínima expressió del traç.
Aquesta exposició, que reuneix obra des de 1990 i fins al 2010 és un bon exemple per entendre l’evolució d’una pintura que fa poesia lírica de la geometria pura.
Et poden
Interessar
...
