El rosari de Montserrat recupera el disseny original d’Antoni Gaudí

El Primer Misteri de Glòria, del Rosari Monumental de Montserrat, ideat al començament del segle XX per l’arquitecte Antoni Gaudí, ha recuperat el projecte inicial un cop finalitzades les obres de restauració. Els promotors de l’obra el Monestir de Montserrat, la Diputació de Tarragona, la Direcció General del Patrimoni Cultural i l’Institut Català del Sòl (INCASÒL) dins del programa de l’1% cultural. El Monestir de Montserrat ha finançat el 38% de l’actuació -canalitzat per la Fundació Abadia de Montserrat 2025 amb recursos facilitats per la Diputació de Tarragona- i INCASÒL el 62%.

Els treballs de restauració s’han basat en un projecte de l’arquitecte Anton Baraut i han consistit a reubicar la figura del Crist ressuscitat, segons el projecte de Gaudí; la rehabilitació de l’escultura del Crist, la restitució de la inscripció Ressurrexit, non est hic; la neteja de l’àmbit de la cova excavada i l’element de la tomba; també s’ha restaurat l’escultura de l’àngel i el grup escultòric de les Tres Maries, les plaques d’ofrena, l’escut i la reixa de tancament; la neteja de l’enjardinament que hi ha entre el camí de la cova i el Primer Misteri de Glòria i se n’ha fet una nova ordenació. Finalment, també s’ha reconstruït el mirador i el banc del conjunt.

El Primer Misteri de Glòria, la Resurrecció de Jesucrist, el va projectar inicialment l’arquitecte Antoni Gaudí, marcat per un gran caràcter religiós i simbòlic, i la seva representació es va identificar ràpidament amb la resurrecció de Catalunya. Gaudí va excavar una gran cova a la roca per instal·lar-hi el sepulcre i va efectuar només algunes de les imatges que formen actualment el conjunt. Les escultures de l’àngel i de Jesús ressuscitat són obres de l’escultor Josep Llimona (1864-1934). Les tres Maries van ser esculpides per Dionís Renart (1903-1916) seguint les maquetes de Llimona. La reixa que el tanca va ser treballada per la casa Ballarín segons un projecte de l’arquitecte Jeroni Martorell, que va dirigir també l’acabament de les obres del Misteri. El conjunt és coronat per l’escut de Catalunya, fet amb la tècnica gaudiniana de trencadís de rajola trossejada encastat a la roca, elaborat per Jaume Bayó.

L’abril de 1903, es feia públic el compromís de la Lliga Espiritual d’erigir aquest primer misteri de glòria i el 15 de maig del mateix any, Antoni Gaudí va exposar a la Junta que es faria més o menys en funció de l’import de les subscripcions recaptades. L’arquitecte va proposar cavar a la roca un sepulcre per oferir-lo a Jesús, en què la imatge seria de bronze daurat, situant-lo sobre un altar. En el cas que el pressupost ho permetés, proposava construir un hort o mirador. La Junta del misteri no va donar a l’arquitecte l’orde de començar la construcció fins a finals de desembre de 1903, però, a causa de l’elevat cost, les obres van anar retardant.

L’agost de 1907, la imatge de Jesucrist ressuscitat va ser col·locada. Segons l’abat Deàs, l’escultura no estava situada en bon lloc, motiu pel qual es va retirar la direcció de l’obra a Gaudí i es va canviar el Crist de lloc. En el moment de la marxa de Gaudí, havia construït la gran cova, el terraplè per l’hort, el Crist ressuscitat i l’escut de Catalunya. La retirada de Gaudí va coincidir amb la manca de diners, quedant les obres totalment paralitzades. Sense precisar l’any, el 1911, hi ha constància de la instal·lació de l’àngel i la tomba de Josep Llimona, segons el projecte de Gaudí. El juny de 1912, es reprenen els treballs de la construcció definitiva amb modificacions notables. L’autor de la modificació va ser l’escultor Josep Llimona, que va fer una maqueta que serviria de model per acabar-lo definitivament. El llibre d’actes de la Lliga Espiritual de la Mare de Déu de Montserrat permet resseguir la cronologia de la conclusió sota la supervisió de l’arquitecte Jeroni Martorell. El 20 de gener de 1916 queden col·locades les tres Maries, i el setembre, es col·loca la reixa. Així, l’any 1916, van acabar definitivament les obres i es va fer la solemne benedicció del Misteri i del conjunt del Rosari Monumental de Montserrat.

Els primers dies de la Guerra Civil, el Misteri va patir nombroses mutilacions: les ales de l’àngel, els caps, els braços i les mans de les escultures van ser destruïdes, i la inscripció Resurrexit, non est hic va desaparèixer. Després de la guerra, en el conjunt de recuperació del Santuari, s’emprèn la restauració del Primer Misteri de Glòria. La inauguració d’aquest monument va tenir lloc els dies 7 i 8 de juny de 1947, en el marc de les Festes de l’Entronització de la Mare de Déu de Montserrat. A partir d’aquell moment no se li havia fet cap intervenció al monument, tret de petites feines de manteniment.