El Museu de la Vida Rural presenta “Licantropia” de Carles Terès

El divendres 14 de juny a les set de la tarda es presentarà al Museu de la Vida Rural de l’Espluga de Francolí la novel·la Licantropia de Carles Terès, guanyadora de l’última edició del premi Guillem Nicolau que atorgava el govern d’Aragó a obres escrites en català. S’encarregarà de conduir l’acte i de presentar a l’autor el naturalista i especialista en llops Josep Maria Massip i Gibert.

Una antiga maledicció, un origen familiar incert, la llegenda d’un pastor desaparegut, el manuscrit d’un missioner... Carles Terès teixeix amb els ingredients propis del gènere de misteri i de terror una novel·la que parla, evidentment, d’homes llop, però que, alhora, va molt més enllà. La licantropia no apareix a la novel·la com un estigma. No articula cap lluita entre homes i bèsties. És més aviat un artifici del que se serveix l’autor, un pretext al voltant del qual s’ordeix una trama que posa en dubte els fonaments del personatge, un home del segle XXI disposat a descobrir l’essència de la seva vertadera naturalesa. Com en tota novel·la de terror, de misteri, l’avenç de l’acció requereix de la combinació mesurada d’ensurts, por i certes dosis de violència.

Primera novel·la del seu autor, Licantropia ha aconseguit, de manera unànime, la felicitació de crítica i públic des de la seva publicació a Edicions de 1984. Ambientada a la comarca del Matarranya, retrata perfectament el territori de frontera que és la Franja valent-se de les diferències entre els girs dialectals (tristament cèlebres últimament). L’ús del català va ser precisament el que li va valer a Carles Terés guanyar el darrer premi Guillem Nicolau, concedit l’any 2011, que el Departament de Cultura del Govern d’Aragó atorgava a la millor obra escrita en llengua catalana.

Licantropia suposa el debut en la narrativa de ficció de Carles Terès (Barcelona, 1962). Els seus orígens se situen a la Franja, on viu i treballa entre Torredarques (el Matarranya) i Alcanyís (el Baix Aragó) des del 1993. Són els escenaris on situa la fictícia Pobla de Llobosa del relat. Dissenyador gràfic de formació i ofici, no ha deixat mai d’escriure, ja sigui publicant articles a La Comarca d’Alcanyís i a Temps de Franja, ja sigui publicant contes a Cavall Fort i Sorolla’t o participant en el recull Deu anys de Viles i gents (2007).