Escultura de gran format de Santiago Gimeno al Parc dels Estanys

L’artista Santiago Gimeno (www.santiagogimeno.com) exposa, amb el títol Petjades II, un conjunt de 13 peces escultòriques de ferro, acer corten i galvanitzat de gran format a l’aire lliure, al Parc dels Estanys de Platja d’Aro, del 24 de juliol d’enguany i fins al 13 de febrer de 2022. La mostra es podrà visitar cada dia, coincidint amb l’horari d’obertura del parc al públic (juliol-setembre 7-21 h · octubre-febrer 8-18 h). Organitzada per la regidoria de Cultura de l’Ajuntament de Castell d’Aro, Platja d’Aro i S’Agaró, l’exposició forma part del cicle anual d’arts plàstiques al municipi. La mostra al Parc dels Estanys dona continuïtat al projecte iniciat el 2014 per eixamplar els espais expositius municipals per apropar-los a un públic més ampli, fins a aquest espai urbà de 150.000 m2 d'atractiu ciutadà, turístic i naturalista, inaugurat l’octubre de 2012, on hi són compatibles la visita pedagògica amb una diversitat biològica que recupera els hàbitats i els ambients originals de la zona. Prèviament hi ha exposat Emili Armengol, Alberto Gómez Ascaso, Jaume Roser, Medina-Campeny, Bonaventura Ansón, Josep Canals, Pedro Jordán, Clemente Ochoa, Rosa Serra, Manel Àlvarez, José Luís Pascual i Marzo-Mart, Carles Bros, Angel Camino i Martí Rom. De cadascun en resta com a testimoni permanent, una peça instal·lada al mateix parc com a part del Fons Municipal d’Art, esdevenint alhora complement de les mostres temporals que acull anualment. De la mostra i de l’artista escriu Jaime Ángel Cañellas, de l’Associació Internacional de Crítics d’Art, en la presentació de la mostra: “Santiago Gimeno comparteix artísticament i conceptualment amb Nina Simone l’obligació que l’artista sent de parlar del seu temps. Per aquest motiu, aquestes escultures parlen de passió, de l’entusiasme per “esculpir” per tal de crear i comunicar. Parlen òbviament de les passions de l’escultor: de viatges, de cinema, de música, d’arquitectura, de poesia, de la societat del seu temps i de la memòria que aquesta deixa rere seu en forma de petjada. Aquest concepte, el de petjada, utilitzat amb certa complaença, rememora vivències pròpies i/o comunes que ens trasllada als volums. Al mateix temps que les petjades deixen la seva marca sobre els resultats, un nou concepte sorgeix en l’ocupació mental de l’escultor: l’interès per redefinir espais. El resultat ofereix peces d’una rotunditat manifesta capaces de singularitzar l’àrea on s’assenten, per definició i per les exigències derivades de la seva especial ubicació”.