Art Basel, l'aparador d'art més gran del món

Del 13 al 16 de juny se celebra la 44a. edició d'Art Basel, considerada la fira més influent i prestigiosa d'art modern i contemporani.

Durant els darrers anys, quan l’arribada de la temuda crisi era només un rum-rum que sonava llunyà, hi va haver una proliferació de fires d’art contemporani arreu. Ara que el crac ha esdevingut una realitat quotidiana i el sector de la cultura sobreviu tocat i –en alguns casos– quasi enfonsat, moltes d’aquestes fires que sorgiren com bolets han anat caient al mateix temps que abaixen la persiana algunes galeries i es tanquen centres d’art aquí i allà. 

En canvi, la fira de totes les fires, considerada el model de referència, resisteix a la ciutat suïssa de Basilea, on es presenta, del 13 al 16 de juny, la 44a edició Art Basel. Un bon termòmetre per avaluar el seu èxit comercial és recordar que en l’edició anterior, que va rebre prop de 65.000 visitants, estava tot venut abans d’obrir les portes al públic. Així doncs, la recessió sembla que ha passat de llarg per aquesta vila medieval situada al costat del Rin, des d’on Annette Schönholzer i Marc Spiegler dirigeixen, des del 2007, la fira més prestigiosa i influent d’art modern i contemporani. Art Basel va néixer l’any 1970 gràcies a Trudl Bruckner i Balz Hilt, i amb el suport del galerista Ernst Beyeler com a alternativa internacional a Art Colònia, la primera fira d’art contemporani. Potser per entendre una de les claus de l’èxit econòmic de la trobada és important destacar que des de l’any 1994 la Unió de Bancs Suïssos patrocina la cita, on es troben anualment nombrosos crítics, comissaris i col·leccionistes rellevants. Aquest esdeveniment, que serveix per prendre el pols al que anomenem mercat de l’art, s’ha interessat a promocionar, al llarg de les darreres edicions, els mercats considerats emergents (la Xina, l’Índia, l’Amèrica Llatina), que tenen de nou un protagonisme especial en la trobada anual de Basilea. 

Aquest estiu es reuniran 303 galeries internacionals de 39 països, que mantindran el llistó de qualitat dels darrers anys i que presentaran l’obra de 2.500 artistes, que van des dels grans mestres de l’art modern fins a la generació dels més joves, entre peces de pintura, escultura, dibuixos, instal·lacions, fotografies i vídeo. A la llista d’expositors destaquen alguns espais de l’Estat espanyol, entre els quals hi ha representació de galeries de Barcelona, com ara Projecte SD, que hi participa per segon any consecutiu, i les històriques Joan Prats i Polígrafa Obra Gràfica. De Madrid, hi va l’espai Elvira González, que acostuma a portar valors segurs, com ara Bacon, Miró o Calder, i la Parra Romero, que formarà part de la secció de galeries amb projectes curatorials amb obres de l’artista conceptual uruguaià Luis Camnitzer. 

Un programa extens de conferències, xerrades, cinema i taules rodones acompanya tradicionalment la presència dels estands expositius de la fira, que enguany estrena una nova àrea d’exhibició dissenyada pels arquitectes Herzog & De Meuron. A més, durant els quatre dies que dura l’esdeveniment s’ofereix una programació paral·lela realitzada en col·laboració amb les institucions locals i els museus i centres d’art de la ciutat suïssa, que s’aboquen en el projecte i ofereixen una sèrie d’activitats que complementen l’agenda cultural de la cita. A la Fundació Beyeler, per exemple, es presenta una mostra sobre el treball recent de Maurizio Cattelan. El Kunstmuseum, per la seva banda, reuneix obres de Picasso que formen part de diverses col·leccions de la ciutat. També hi col·laboren, entre d’altres, el Vitra Design Museum, amb una mostra sobre l’arquitecte nord-americà Louis Khan, i la Kunsthalle, amb peces de Michel Auder i Paulina Olowska. 

A les exhibicions que es poden veure en diferents espais de la ciutat s’hi afegeix un ampli programa d’obres de teatre i concerts, que converteixen Basilea en l’aparador cultural més important del món, almenys durant quatre dies a l’any.

A la imatge, "Sense cap, sense temps, sense cos", 2007 de Wolfgang Laib. Cortesia de l'artista i la galeria Konrad Fisher.