"Ego yo yo mío mío", col·lectiva a la Galeria Marlborough

La galeria Marlborough Barcelona, del carrer València, 284, 1r. 2ª. A de Barcelona presenta el 19 de juny a les 19.30 h. Ego yo yo mío mío que es podrà visitar fins al 18 de setembre del 2013. La mostra comissariada per Juan Bufill hi participen Guillem Cifré, John Davies, Manuel de Val, Luis Gordillo, Sara Huete, R.B. Kitaj, Francisco Leiro, Lusesita, Micharmut, Sergio Mora, Nico Nubiola, Fina Oliver, Paula Ospina, Marcos Palazzi, Cesc Riera, Manel Rubiales, Jordi W. Saladrigas y Samuel Salcedo.

Segons el comissari Juan Bufill “Ego yo yo mío mío és una exposició sobre l'ego i les seves manifestacions, projeccions i excessos. Reuneix mig centenar d'obres realitzades per divuit artistes, la major part concebudes expressament per a aquesta mostra temàtica. Quatre dels artistes participants són habituals de la galeria Marlborough (John Davies, Luis Gordillo, RB Kitaj i Francisco Leiro). Els altres catorze que han estat convidats pertanyen a diferents generacions i s'expressen en diversos mitjans i amb maneres i estils diferents.

Aquesta exposició proposa diverses reflexions sobre una qüestió que està d'actualitat en aquests temps de cobdícia i crisi econòmica i de narcisismes i ostentacions a les xarxes socials i mediàtiques. Però cal recordar que l'excés d'ego d'alguns era ja un problema colossal en les èpoques dels faraons i d'altres líders auto divinitzats.

En les obres seleccionades podem veure imatges d'egos que s'inflen, es tanquen en si mateixos, s'emmascaren, s'expandeixen, es projecten en els altres, es troben amb altres egos, pretenen ser líders, pretenen ser déus, són animals, somnien, ocupen espais, es miren en miralls, s'estimen a si mateixos, s'apropien de l'aliè, es posen medalles, volen aplaudiments i fans, es posen en pedestals, es converteixen en objectes, es multipliquen, es converteixen en monstres o en  ximples, devoren , abracen, fan malbé, es fan malbé, s’ auto absolen, intenten dissoldre’s, fan ioga ...

Ego yo yo mío mío vol ser, ja des del seu mateix títol, també una reivindicació de la llibertat, la diversitat i fins i tot la frescor i la naturalitat en un àmbit, el de l'art contemporani, que de vegades cau en la postura pretensiosa o s'empobreix tancant-se en unes estètiques i maneres neoacadémicas i previsibles. En aquesta exposició conviuen amb naturalitat la pintura i la instal·lació conceptual, l'escultura de reciclatge i la talla de fusta, la fotografia i el còmic d'avantguarda, la visió surrealista i el to pop, el sentit de l'humor i la reflexió filosòfica”.

A la imatge, detall d'"Insider" 2013 de Samuel Salcedo.