Llorenç Ginard, pulsions existencialistes de matèria a Es Baluard

L’ésser humà només es pot entendre des de l’interior, des de la realitat i les experiències viscudes, o almenys aquesta és la primera impressió que hom té quan s’enfronta a les obres de Llorenç Ginard (Manacor, 1935), una visió existencialista de l’home i el món, que el fa treballar des de l’interior de la matèria amb l’objectiu de buscar i posteriorment fer aflorar a l’exterior les pulsions trobades. Tot i això, també hi ha a les seves escultures alguna cosa d’orgànic, de biològic, de provatures químiques i físiques amb les textures que fan avançar aquesta visió existencialista cap a l’experimentació científica. Així doncs, mig psicòleg mig científic, Llorenç Ginard maneja a plaer la matèria primera, els intestins de les seves creacions, amb què atorga volum i cos a la fragilitat de l’existència humana. 

L’exposició, que es podrà visitar fins al 30 de juny del 2013, suposa una bona oportunitat per gaudir de les obres d’aquest artista, ja que la majoria estan en col·leccions privades, i poder recuperar-lo d’una generació de grups de creadors que desenvoluparen la seva activitat en els anys 60 i 70 a Mallorca, i en què formà part de col·lectius com ara el Grup Drac o el Grup Dimecres. Un total de 59 peces realitzades entre el 1982 i el 2013 mostren un recorregut que s’inicia amb peces més acadèmiques d’un marcat to noucentista, mediterrani, harmònic... per passar plenament a la influència de les avantguardes, vertadera clau de volta de la seva obra. En aquestes creacions és fàcil veure-hi emmirallats artistes, com ara Brancusi o Giacometti, sobretot pel que fa a les temàtiques i el tractament de la matèria, que alhora s’enllacen amb els volums d’aquelles primeres Venus prehistòriques, com per exemple la mítica Venus de Willendorf o l’esquematisme i elegància de l’art ciclàdic. Potser l’empremta més personal de l’artista s’observi, segons el comissari de la mostra, Gómez de la Cuesta, en les creacions en forma de H, cossos sense rostre que mostren la matèria a borbollons i en què es veu com l’artista ha decidit mostrar també la seva pròpia lluita, a mig camí entre l’angoixa i la satisfacció. Una lluita que no té cap altre objectiu que donar forma a la vida des d’un marcat gust estètic que barreja passió i creativitat, i que analitza i sintetitza per a l’espectador aspectes inherents a la condició humana, com són la fragilitat, la responsabilitat, la llibertat... temes que formen part de l’abans i l’ara d’un viatge artístic del qual Ginard ofereix la seva personal visió.

A la imatge, "Dona" de Llorenç Ginard.