Les fotografies de Francesc Esteve a l'Espai Pere Pruna del Museu de Montserrat

L’Espai d’Art Pere Pruna del Museu de Montserrat (MDM) acull, fins el 20 d’octubre, una exposició de fotografia de Francesc Esteve (Sabadell, 1932), que porta per títol Mirades a la memòria. La mostra, que està formada per una vuitantena de fotografies en blanc i negre, la majoria realitzades entre els anys cinquanta i seixanta, connecta amb el cinema neorealista que es feia a Itàlia. A través de les seves fotografies, Francesc Esteve es guanya un lloc en la crònica social fotogràfica del nostre país, ja que ha sabut copsar una època i una ciutat: Sabadell.

“Sempre he fet la meva fotografia i no la que imposaven els clubs i les tendències de moda”, apunta Esteve en un dels textos que es poden trobar a l’exposició. “Són fotografies suaus, de casa nostra –afegeix-, sense estridències, sense haver d’acudir a la novetat de l’exòtic, espontànies, sense recórrer a la foto preparada, sensacionalista o violenta”. “Les meves fotografies pretenen fixar el moviment del dia a dia. Mai han estat dominades per cap mena de cànon, ni per l’excés de tècnica, perquè això hauria coartat la meva apreciació de cada instant”, diu aquest fill d’una família industrial de Sabadell, que es va llicenciar en Dret i que es va iniciar en el món de la fotografia de la mà del seu pare.

“Hi ha molt de Fellini en els seus retrats de nens i en les seves vistes dels mercats, especialment en la imatge tendra i nostàlgica El nen del sucre”, afirma l’antiquari i historiador de l’art Artur Ramon i Navarro. “En les imatges que ens serveix Esteve res no és arbitrari ni anecdòtic. Més enllà del costumisme social, el fotògraf cerca la veritat de la vida que hi ha al darrere dels seus personatges i concentra en ells multitud de matisos que li aporta la fotografia en blanc i negre: unes imatges que ens arriben amb la qualitat de la plata. La seva obra és un mirall eficaç i senzill del món que ha viscut. No hi ha retòrica barroca, és pura prosa poètica”, resumeix Artur Ramon en un article publicat en el llibret-catàleg de l’exposició, en el qual justifica que el Museu de Montserrat li faci el reconeixement que es mereix Francesc Esteve.

Francesc Esteve (Sabadell, 1932) ingressa, l’any 1957, al Càmera Club de Sabadell. En la dècada dels 50, les seves fotografies van guanyar diversos premis en els concursos més prestigiosos del moment, com el de l’Agrupació Fotogràfica de Catalunya, impulsat per Luis Navarro, o el de Sant Adrià del Besòs. Era l’època daurada de l’associacionisme fotogràfic. A partir de 1961 comença la part més productiva de la seva obra. S’allunya dels concursos, ja que no li plauen els paràmetres i la visió fotogràfica que propugnen, i inicia un camí de llibertat creativa tant tècnica com temàtica que ja no abandonarà mai. La seva obra s’allunya del pictorialisme i de l’amanerament. Hi predominen els llocs amb moviment com mercats, fires, desfilades, processons... Per a ell la fotografia havia de ser sobretot un reflex de la societat actual, un seguit de situacions quotidianes traspuades pels personatges amb els seus costums i relacions i l’atmosfera pròpia d’aquell moment. Els anys 50 i 60 que ell retrata són els de la reconstrucció de la postguerra i dels canvis del pas de l’autarquia a l’obertura de fronteres, de l’allau migratori provocat per la nova industrialització i el seu contacte amb els inicis d’un desvetllament cultural català.

Les circumstàncies professionals i personals l’obliguen a un llarg parèntesi en l’activitat artística. Trenta anys després, a partir de la seva jubilació, torna a fixar l’objectiu en els paisatges i persones sabadellencs que li són propis, amb el mateix afany de veritat i ironia, però amb la nova complaença de veure que el país es reviscola.

L’any 2000 el Museu d’Art de Sabadell li dedica una exposició antològica i edita un catàleg amb imatges de 1943 a 1998. Ha exposat amb fotògrafs com Francesc Català Roca o Xavier Miserachs i la seva obra forma part del fons del Museu d’Art de Sabadell i del Museu Nacional d’Art de Catalunya. Ha col·laborat en diverses exposicions i publicacions. Entre les més recents, l’any 2006 va publicar el llibre Passatgers, amb textos de Joan Cuscó, que inclou unes 200 fotografies informals de sabadellencs.