Sobre la propietat de l'art del carrer

La qüestió de l’art efímer ha estat sovint al bell mig dels debats sobre la creació artística, sobretot pel que fa a la seva relació amb l’economia de l’art. Molts són els artistes que han destruït la seva pròpia creació o que han fabricat una obra per un temps breu que corresponia a un esdeveniment particular. Ara, s’hi afegeix una altra problemàtica lligada a l’especulació de l’art: a qui pertanyen els grafits, els tags, els cartells, les impressions a les parets, els murals fets al carrer? Mentre que a les subhastes comencen a sorgir obres del carrer d’artistes que de mica en mica s’han fet famosos, en molts països qui fa art al carrer “empastifant les parets i els espais públics” està perseguit per la llei i pels seus representants, la policia.

A Barcelona s’ha fet famós un artista que signa El arte es basura. Per veure les obres efímeres d’aquest artista que es presenta sota el nom de Francisco de Pájaro i que és extremeny, de Zafra (Badajoz), cal deambular pel Raval de Barcelona de nit quan ell surt a pintar al damunt de tots els rebuigs que troba, les escombraries, les fustes, el paper i els suports de tota mena. De la seva obra, evidentment, no se’n conserva res. Cal veure’n les fotografies per internet. L’obra desapareix amb la recollida diària de les escombraries de la ciutat: “Me rebelo con rabia creativa de todo lo que me rodea, afectándome personalmente de forma sincera. Salgo a la calle pensando que soy un grano en el culo, a la Normativa cívica impuesta por la Administración. Porque mi actividad urbana no daña el mobiliario y las paredes de la ciudad. Las autoridades me señalan con el dedo como un invasor de la vía pública. Sostengo mis argumentos artísticos y aplico, de forma totalmente espontánea y directa, todo escombro que encuentro a mi paso. Dándo utilidad visual a lo inútil por la ciudadanía de forma efímera. La calle es hoy mi gran galería y mi taller de inventos.” És un artista que utilitza com a material de suport tot el que troba, tant els objectes rebutjats per la immigració com els que surten dels pisos dels habitants del barri de tota la vida. Els seus missatges tenen l’acidesa del moment i la representació de les seves idees és sempre espectacular. 

Pel juny del 2012, l’artista britànic Bansky produïa en un mur del nord de Londres l’obra Slave Labour, en què denunciava el treball abusiu imposat als nens; una obra molt coneguda des d’aleshores. Durant el cap de setmana del 16 i17 de febrer d’aquest any, l’obra va desaparèixer tallada de la paret, i poques setmanes més tard sortia a la venda per 500.000 dòlars al catàleg de la sala de subhastes americana Fine Art Auctions Miami. Els representants del barri s’han mobilitzat per internet perquè consideren que l’obra els havia estat regalada i que hi tenien dret. Però l’havia venuda legalment el propietari del mur. A qui pertany l’art del carrer o street art? Al propietari del mur? Al barri o la ciutat on està situat? A l’artista que l’ha fet? La batalla legal només acaba de començar. 

A la imatge, detall de "El arte es basura" de Francisco de Pájaro.