Carme Espinet, 40 anys d'art contemporani

Avui dia, que una galeria d’art faci quaranta anys és digne d’elogi, sobretot quan veiem que aquests últims mesos han tancat diverses sales d’art arreu del país. Per tant, val la pena destacar com Carme Espinet ha pogut sobreviure en un món tan difícil i complex com és el de l’art. Per això l’hem anada a veure a la seva galeria del carrer Balmes de Barcelona, perquè ens expliqués com es va gestar l’obertura d’aquest espai d’art.

Carme Espinet va néixer a Lleida l’any 1946 i des de ben petita dibuixava i pintava a l’escola. Quan va  arribar a Barcelona va estudiar pintura a l’Escola Massana, però ella mateixa confessa: “M’agradava més el que feien els altres que no pas el que feia jo.” El moment en què va arribar al món de l’art va ser quan va fer el viatge de noces a París i va conèixer un artista que volia exposar a Barcelona. En tornar, va contactar amb les galeries més importants, la majoria situades al carrer Consell de Cent, però no els va interessar el seu treball, o sigui: “Li vaig explicar, al meu marit, aquesta situació i em va aconsellar que potser seria convenient obrir una galeria a Barcelona, i que valia la pena apostar pel que m’agradava, deixant de banda els aspectes econòmics, encara que també fossin importants.”

La galeria es va inaugurar l’any 1972 al mateix lloc on és ara, tot i que: “Vaig estar buscant un local a prop del carrer Consell de Cent, ja que la meva galeria de referència era la René Metras, sobretot pel tipus d’artistes que hi havia i per l’admiració que sentia pel galerista. Finalment, a causa del pressupost que tenia, em vaig haver de conformar amb l’espai actual.” La línia seguida per Carme Espinet és la de l’art contemporani, principalment perquè li han interessat els artistes que destacaven als anys 70 a Catalunya, cas de Bartolozzi, Arranz-Bravo, Gerard Sala, Llimós o Chancho, que eren els joves d’aquell moment.

La seva primera exposició va estar dedicada a la poesia espanyola, ja que era “una època en què els artistes s’inspiraven en Gabriel Celaya o José Hernández. En aquesta exposició no coneixia ningú, però vaig fer el possible per aconseguir les adreces de molta gent gràcies a la col·laboració de la dona de Guinovart”. Pel que fa a la primera individual, va ser la de la pintora Aurora Gassó, i després hi van exposar Claude Collet i García Llort. 

Al marge de la seva activitat com a galerista, des dels seus inicis ha estat una persona molt vinculada al món associatiu, sobretot des de l’àmbit del Gremi de Galeries de Catalunya, de la qual va ser la secretària general durant la presidència d’Antoni Botey i d’Antoni Niebla. Ara és la responsable de l’Associació de Galeries de Catalunya. Ha participat en diverses fires, com per exemple la primera Artexpo de Barcelona, l’any 1972, Bolonya, Canes, Estrasburg i la segona etapa d’Artexpo.

A la imatge, Carme Espinet.