Tàpies essencial al Palau Fortuny

En el marc de la Biennal de Venècia, el Palau Fortuny presenta Tàpies. Lo guardo dell'artista, una exposició que examina amb profunditat la visió racional, espiritual i plàstica de l'artista.

Tot i poder semblar el contrari, entrar en l’univers Tàpies és penetrar en un territori encara no del tot conegut. Teoritzat en profunditat, la seva personalitat creativa no sembla que pugui ocultar cap misteri que no hagi estat advertit i agudament analitzat. Tanmateix, continua despertant una àvida curiositat observar-ne el seu caràcter eminentment simbòlic per discórrer entorn de les inquietuds –obsessions?– estètiques, ideològiques o filosòfiques que van intervenir en l’educació i evolució vital i creativa de l’home i de l’artista. Abastar i entendre l’imaginari que mou la inspiració sempre és arriscat. Tot i que l’obra s’obri a una interpretació plural, com és el cas, el nivell de subjectivitat de l’intèrpret en la seva lectura pot imposar-se i posar en perill la voluntat original pretesa per l’autor. Construir i desconstruir hipòtesis entorn de l’albir creatiu, però, és altament fascinant per al qui busca i troba en l’art una font il·limitada de fruïció i de coneixement.

L’obra de Tàpies pot abordar-se des de perspectives diverses: la intel·lectual i  l’espiritual, la del tangible i la de l’intangible, la mundana i la mística, l’existencialista i la cultural. És inqüestionable que en aquest seu món, un cosmos fet a mida, poden conviuen la natura, la filosofia, la mística, l’art o la ciència en complementària harmonia. Des de la figuració, el surrealisme o l’abstracció i des de les textures matèriques, els grans formats i el sintetisme escènic, Tàpies construeix una nova conceptualització del fet artístic, que, alliberat, interdisciplinari i intercultural, exigeix i exhibeix evidents girs formals, visuals i mentals. Per descomptat que el misteri continua viu. En paraules d’Antoni Llena, la seva és una obra per entendre-la sentint i per entendre-la sense comprendre-la del tot.

Al llarg de la seva vida, Tàpies va nodrir una rellevant col·lecció d’art i de llibres que responia a l’atenció que li despertaren obres, estils, pensaments i cultures precedents o coetànies, que sens dubte li esperonaven la ment i els sentits. Manifestacions que posseïen, segons l’artista, un poder que les distingia i que, al marge de la procedència medieval, barroca, avantguardista, animista o taoista, exercien en ell una influència essencial que li permetia acabalar la saviesa necessària per assolir el propòsit d’innovar i de transgredir tant en l’espai mental com en el plàstic. La interacció entre tradició i modernitat, i el retorn als orígens per prendre consciència de la unitat essencial que regeix l’existència van ser una constant en les seves posicions teòriques i en la seva creativitat. 

En el marc de la Biennal de Venècia, el Palau Fortuny és l’escenari, de l’1 de juny al 24 de novembre, de Tàpies. Lo guardo dell’artista, una exposició que examina amb profunditat la visió racional, espiritual i plàstica de l’artista mitjançant el diàleg entre composicions pròpies, peces pertanyents a la seva eclèctica col·lecció i, a mode d’homenatge, creacions d’altres artistes contemporanis amb qui es relacionà. El guió, concebut des de l’emoció i la intuïció, convida a desvelar més enigmes sobre el procés creatiu de Tàpies i el pensament que el sustentava. 

No en va, el cognom Fortuny evoca no només la vocació i l’èxit d’una nissaga d’artistes reconeguda internacionalment, sinó també la passió pel col·leccionisme i pel seu efecte incitador i provocador de nous reptes expressius, singularitats plenament experimentades i compartides per Antoni Tàpies. 

A la imatge, detall d´"Ulls i creus en vertical" d'Antoni Tàpies.