"Cinetik!", l'expressió d'un moviment a la Fundació Stämpfli

A mitjan anys cinquanta del segle XX, en els inicis de l’art abstracte, l’art òptic i cinètic –o luminocinetista– començava el seu creixement amb arrels en el surrealisme, i poc després es va convertir en el centre d’atenció de la creació contemporània. 

Un cop més, l’art cinètic torna aquests dies a ser el centre de l’art contemporani. D’una banda, el Grand Palais de París va inaugurar el passat 10 d’abril Dynamo, una gran mostra que revisa els grans moments d’aquest moviment.

Ara, la Fundació Stämpfli presenta Cinetik!, fins al 27 d’octubre, organitzada conjuntament amb el Grand Palais de París. 

Cinetik! aplegauna selecció dels artistes d’origen espanyol i llatinoamericà més importants de l’art òptic i luminocinètic. Comissariada per Serge Lemoine, exdirector del Musée d’Orsay de París, Cinetik! reuneix tretze artistes clau d’aquest moviment: Antonio Asis, Martha Boto, Carlos Cruz-Díez, Iván Contreras-Brunet, Elías Crespín, Hugo Demarco, Ángel Duarte, Horacio García Rossi, Francisco Sobrino, Jesús Rafael Soto, Luis Tomasello, Gregorio Vardanega i Pere Stämpfli.

Com indica Serge Lemoine, “els treballs d’aquests artistes són l’herència d’alguns dels autors pioners de l’abstracció, com ara Balla, Delaunay, Mondrian, Malèvitx, Vantongerloo o Moholy-Nagy. L’abstracció els va permetre interrogar la llengua plàstica i la seva relació amb la visió i l’espai”.

Les creacions que s’exhibeixen a Cinetik! recuperen l’esperit i l’expressió d’un moviment que es va estendre internacionalment en tots els camps, fins i tot a la vida quotidiana: del disseny a la televisió, de la moda a la decoració interior. 

A la imatge, "Jaune additif Denise" de Carlos Cruz Díaz.