Rosa Maria Malet, directora de la Fundació Miró de Barcelona

Rosa Maria Malet va néixer a Badalona. Ocupa la direcció de la Fundació Joan Miró de Barcelona des de l’any 1980. Rosa Maria Malet és llicenciada en filosofia i lletres, especialitzada en història de l’art a la Universitat de Barcelona. Va començar a treballar a la Fundació Joan Miró l’any 1975, el mateix any de la seva posada en marxa. Ho va fer com a ajudant de conservadora. Desenvolupava la seva tasca a l’antic Museu d’Art de Catalunya, on es catalogava l’obra gràfica de Miró. Després, va ocupar el càrrec de conservadora de la fundació fins que l’any 1980 va ser nomenada directora de la Fundació Miró de Barcelona, càrrec que ocupa ara.

Quan vam començar a definir aquesta iniciativa vam rumiar com podria encaixar, què era el que realment tenia sentit amb l’activitat de la fundació i amb la personalitat del fundador. Des de la generació de Miró fins als artistes més joves hi ha tot un espai de temps. Ens va semblar que, ja que Miró mirava més cap a endavant que no pas cap a enrere, el premi havia d’anar destinat a algú a qui encara quedés terreny per córrer. I ens va semblar que tot anava apuntant cap a l’artista de mitjana edat, sobretot si veiem que, com Miró, tenia ganes d’assumir riscos. 

Ara la fundació celebra els 35 anys del que va ser l’Espai 10, ara Espai 13.

Per nosaltres, aquest espai ha tingut sempre un gran sentit. Quan Miró va crear la fundació, l’edifici era més petit i es va preveure que una sala quedés prou a l’abast del públic perquè, en venir a veure l’obra de Miró, trobés també aquesta sala. Amb l’ampliació de l’edifici, aquesta es va traslladar. Al llarg de tots aquests anys, molts dels artistes que hi han exposat han tingut un reconeixement, d’alguns altres no se n’ha parlat més, però en aquells moments van tenir la seva oportunitat. Ens ha semblat que aquest era un motiu suficient perquè hi dediquéssim una exposició temporal, la temporada 2013/2014, però el tret de sortida serà el 2013, amb la festa dels amics. Amb la satisfacció que podríem dir que vam ser el primer espai dedicat a la creació jove que es va obrir a Barcelona després de molts anys de dificultats i que en aquests moments encara continua en plena activitat. Això ofereix la possibilitat de poder organitzar un arxiu documental.

Josep Ponsatí va ser el primer d’exposar-hi.

L’Espai 10 es va obrir el mes de juny del 1975. S’hi havien exposat altres temes, cadavres exquis, mapes antics de Catalunya... El primer director, Francesc Vicenç, ja va diferenciar, quant a exposicions, l’activitat Miró de l’activitat no Miró i, dins d’aquesta, els temes diversos relacionats amb l’art contemporani i les exposicions d’Espai 10. En l’exposició que estem preparant per l’any que ve sobre el 35è aniversari de l’Espai 10/13 hi ha la part testimonial. En el cas de Josep Ponsatí, hi serà pel fet d’haver estat el primer, perquè té una obra única i excepcional. Per això fem aquesta referència a la seva obra en el moment de la festa dels amics, a la qual esperem que assisteixin artistes i comissaris que han passat per l’Espai 13. El comissari que està elaborant aquest projecte, Manuel Segade, vol que es vegi que les activitats de l’Espai 10/13 han anat responent en cada moment a les inquietuds i a les necessitats del temps en què les activitats es desenvolupaven.

El potencial de recerca és molt gran.

Queden moltes descobertes per fer. Fa dos anys vam publicar el primer volum de l’Epistolari Català de Joan Miró. Ja estem treballant en el segon. És únicament l’epistolari català. Miró va escriure a Pierre Matisse, també tenia el seu marxant americà a Nova York, des de l’any 1932, ell vivia aquí, i en aquella època era la correspondència el que els mantenia en contacte. En els fons documentals de la fundació i en els fons artístics hi ha molt de material. Miró feia dibuixos preparatoris abans de fer les pintures definitives o croquis de les escultures; als seus quaderns de treball anotava pensaments, reflexions, llistes de material que havia d’emportar-se si se n’anava al mas, a Mont-roig, o a París, llistes de llibres que volia llegir... I llavors te’n vas a la biblioteca personal, que conservem íntegra aquí a la fundació, i veus que allò que deia que volia llegir ho té a la seva biblioteca. Se’n poden treure moltes conclusions. Igual com del fons d’obra gràfica que tenim, que és  una col·lecció completa de tots els gravats i litografies de Miró.

La fundació participa en la recuperació del mas Miró.

De la mateixa manera que és molt difícil entendre Monet sense haver anat a Giverny, és difícil d’entendre Miró sense haver anat mai a Mont-roig, aquella natura contundent i el blau del cel i del mar... perquè és una terra ventosa, amb una atmosfera molt neta i nits estrellades... I la vida al camp; l’obra de Miró ens parla del temps i de les estacions, perquè si hi ha la Lluna o les estrelles o el Sol o et diu “paisatge català” o “pagès català al clar de lluna”, tot això ho veus a Mont-roig. És molt important que ben aviat pugui estar a l’abast del públic. Ja s’ha constituït com a fundació, encara s’ha de crear el patronat, de moment hi ha la propietat, els néts de Joan Miró; l’Ajuntament de Mont-roig, on hi ha el mas Miró, i la Fundació Joan Miró de Barcelona. 

Com repercuteixen les retallades en la fundació?

Un 75% del pressupost el generem nosaltres mateixos. I el 25% restant és la suma de les aportacions que rebem de les diverses administracions públiques. L’ajut que teníem del Ministeri de Cultura, de 180.000 euros, aquest any ha quedat retallat a la meitat. Hi haurà algunes coses que no podrem fer, i a d’altres haurem d’intentar arribar-hi per nosaltres mateixos.

Foto Pere Pratdesaba