L'estudi de fotografia Daguerre

Fins fa ben poc, el retrat havia estat l’activitat comercial dominant en l’àmbit fotogràfic, que va viure un desenvolupament i una democratització progressius des de l’any 1860 fins a la dècada dels setanta del segle passat. Barcelona, al compàs de la dinàmica comercial occidental, va ser un territori propici per a l’obertura de nous estudis, que, amb el temps, arribarien a voltar el nombre d’un centenar. Bona prova d’aquest fet és que en l’actualitat la majoria de les famílies que conserven fotografia domèstica tenen retrats de primeres comunions o casaments elaborats en aquests establiments avui dia pràcticament desapareguts. No obstant això, la ciutat disposa d’alguns testimonis arquitectònics, com són la galeria de vidre de l’antic estudi Gambús a la cruïlla del carrer Meridiana amb Aragó, l’estudi Navarro i Busquets de Gràcia o el que constitueix segurament l’exemple més singular i valuós patrimonialment, no només de l’àmbit barceloní sinó a escala peninsular: la Fotografia Daguerre al número 78 del carrer de Sants. Una galeria fotogràfica construïda el 1915 activa encara a les mans de la tercera generació de la família Bonet-Tapia. 

L’obertura del Daguerre respon a l’expansió que el negoci del retrat fotogràfic barceloní va portar a terme en el primer quart del segle XX, de l’antic eix de les Rambles i la plaça Catalunya cap a noves àrees, com ara Gràcia, Sant Andreu o el mateix barri de Sants. En aquest cas, els carrers de la Creu Coberta i de Sants van veure com s’obrien les portes de nombrosos establiments, com per exemple els del pioner del cinema Fructuós Gelabert, Martí i Serra, Clemente García o els tallers Foto-Industrial, entre d’altres. Situat a la cruïlla del carrer de Sants amb el carrer Alcolea, el Daguerre estava format per un vestíbul que conduïa a la sala d’espera i a les estances destinades a magatzem i retocador. Al fons hi havia, seguidament, la galeria i el laboratori. Encara avui des del carrer Alcolea es veuen els vidres del lateral de la galeria,  que permetien l’entrada de llum necessària per a la realització de les fotografies. La façana seguia el patró de les construccions que abraçaven a banda i banda el carrer de Sants, i avui és un dels darrers exemples que resta d’aquesta tipologia arquitectònica. 

La història d’aquest estudi comença amb la biografia de Martí Bonet, el primer fotògraf de la saga, provinent de Terrassa, on en els anys debutants del 1900 havia regentat un seguit d’estudis fotogràfics, algun dels quals va viure el clàssic incendi. Un cop traslladat a Sants, va regentar durant un temps dos estudis, al número 97 i al ja citat 78, aprofitant el flux permanent de persones que arribaven i marxaven de Barcelona en tren. El gendre, Francesc Tapia, marit de Joana Bonet i, a vegades, retocadora de l’estudi, continuaria el negoci fins a llegar-lo a l’actual generació. En aquest sentit, la dedicació de la família al mateix comerç fotogràfic, pràctica habitual a l’època, es palesa no només en la participació de molts membres dels Bonet-Tapia en les tasques de l’estudi santsenc, sinó també en la presència d’alguns d’ells al taller Foto Edén, situat al carrer Conde del Asalto.

En tant que indústria de la imatge, l’activitat portada a terme a l’estudi Daguerre va anar seguint les modes i els gustos imperants. La conservació de l’arxiu, com a part inherent al negoci que encara resta actiu, demostra un ampli ventall de formats, posats, attrezzo i il·luminació, i també dels moments vitals meritoris d’un retrat, no gaire canviant al llarg de tot un segle. D’aquesta manera, predominen les fotografies de primeres comunions, retrats de solters, de casaments, i també els dels ciclistes que van lluir a la Volta Ciclista a Catalunya o al velòdrom de Sants. Igualment, el fons Daguerre permet fer una aproximació i anàlisi de primera mà dels materials emprats, de les tasques pròpies en un estudi d’aquestes característiques i dels seus mètodes de treball; el que podríem considerar una autèntica arqueologia de l’ofici.  

Tota aquesta informació, entre d’altra, ha estat recollida al llarg de dos anys per un equip de treball de l’associació Fotoconnexió, format per investigadors, bibliotecaris, arxivers, fotògrafs, arquitectes i pel mateix Francesc Tapia Bonet, actual fotògraf del Daguerre. Gràcies a un projecte de micromecenatge i al suport del districte de Sants, la tardor vinent s’inaugurarà una exposició itinerant que anirà acompanyada d’un llibre publicat per l’Arxiu Fotogràfic de Barcelona, amb l’objectiu de subratllar el valor d’un dels únics testimonis que queden del que va ser durant anys un dels negocis més fructífers.

A la imatge, plató de l'estudi fotogràfic Daguerre.