Una pintura de Federico de Madrazo ingressa al MNAC

La pintura, un oli sobre tela realitzat el 1853 per Federico de Madrazo, és una donació dels germans Monche Maristany i de Wenceslao Vila Monche al Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC). Federico de Madrazo és un dels artistes més rellevants de la pintura romàntica espanyola i un personatge cabdal de l’ambient artístic oficial del Madrid isabelí arran dels diferents càrrecs que va ocupar, entre els quals destaca el de director del Museo del Prado. Des del punt de vista estilístic, aquesta pintura respon perfectament a les característiques dels retrats realitzats per l’artista en la dècada de 1850, en els quals demostra la seva excel·lència, tant en la representació dels trets del personatge mitjançant un sòlid dibuix, mostra de la influència rebuda d’Ingres, com en la plasmació detallada i exuberant de tots els elements ornamentals. La pintura,  que ara ingressa al museu, té un gran interès tant des del punt de vista artístic com iconogràfic. La retratada, pertanyent a una família de l’alta societat barcelonina, es va casar amb Ignasi Girona i Agrafel (1824-1889), un dels vuit fills d’Ignasi Girona Targa, el patriarca d’una de les nissagues d’industrials, empresaris i banquers de la Catalunya del segle xix i de principis del xx. Així mateix, cal assenyalar que els Jardins de Vil·la Amèlia, en el districte de Sarrià-Sant Gervasi de Barcelona, porten aquest nom en homenatge a Amèlia de Vilanova, ja que originàriament eren els jardins de la finca propietat del seu marit, un lloc on la família Girona va estiuejar durant molts anys.

A la imatge, Retrat d’Amèlia de Vilanova i Nadal de Federico de Madrazo.