La Fundació ICO diposita set obres al Museu Reina Sofia

El 9 de juliol s'ha signat un conveni de dipòsit en comodat realitzat per la Fundació ICO al Museu Reina Sofia. Set obres pertanyents a les Col·leccions ICO, de sis destacats artistes espanyols, componen el dipòsit que entrarà a formar part temporalment dels fons del Museu: Juan Gris, Óscar Domínguez, Carlos Alcolea, Martín Chirino, Eduardo Chillida i Juan Muñoz. El període de cessió ha quedat establert en cinc anys, renovable.
 
A l'acte de signatura han assistit el president de la Fundació ICO, Román Escolano, i el director del Museu Reina Sofia, Manuel Borja-Villel. Les Col·leccions ICO es caracteritzen per la seva naturalesa avantguardista i pel fet que la majoria dels seus autors són espanyols. De la seva col·lecció d'escultura contemporània s'han seleccionat 5 obres per a ser dipositades al Museu Reina Sofia. Es tracta de sengles treballs de Juan Gris i Óscar Domínguez-pertanyents a les avantguardes històriques-una escultura d'Eduardo Chillida i una altra de Martín Chirino, de la dècada dels anys 50, i una de les primeres peces de Juan Muñoz, datada el 1982 . Tots els artistes són referents de l'escultura espanyola del segle XX i gaudeixen d'enorme projecció internacional. A aquestes escultures cal sumar el dipòsit d'una pintura de gran format de Carles Alcolea i un dibuix de Juan Muñoz. Totes les obres seleccionades contribuiran a millorar la representació d'aquests artistes espanyols en el discurs museogràfic de la col·lecció del Museu. Precisament l'obra Arlequí (1923), de Juan Gris, va visitar recentment el Taller de Restauració del Museu per recuperar el seu aspecte original, davant els problemes d'oxidació, i de fractura de la policromia. És una obra única del pintor madrileny qui, després d'abordar directament la pràctica de l'escultura cubista amb l'ajuda del seu amic l'escultor Jacques Lipchitz, i realitzar Arlequí de 1917, es va enfrontar en aquesta obra a una nova representació del mateix tema des d'una estètica lligada al nou classicisme, que per aquests anys també ocupava a Pablo Picasso. De Óscar Domínguez s'ha escollit l'objecte surrealista Li Tireur (1934). L'artista va presentar els seus primers objectes a París, el 1936, a l'Exposition Surréaliste d'Objets, inaugurada a la Galerie Charles Ratton. En concret aquesta peça s'ha pogut veure recentment al Museu Reina Sofia formant part d'una escollida mostra dedicada a l'artista canari. Tant l'escultura de Martín Chirino, Homenatge a Lissitsky (1957-1958) com la d'Eduardo Chillida, Plànol fosc (1956), són exponents dels corrents formalistes que, afermades en els anys 50, donaran un nou sentit autònom a l'escultura. Raincoat Drawing (Dibuix impermeable) de Juan Muñoz, pertany a una sèrie composta d'unes quaranta escenes d'interiors domèstics realitzats amb guix blanc sobre fons negre a finals dels vuitanta. De Muñoz també queda dipositada l'escultura Sense títol realitzada en els primers anys de la dècada. L'obra de Carles Alcolea només està present en la col·lecció del Museu Reina Sofia amb dos exemples de mitjans dels anys setanta. La incorporació de Finisterre (1988-1989) suposa poder comptar amb un treball d'una etapa posterior. Es tracta d'un díptic de gran format que l'artista va dedicar a la seva Galícia natal i que va ser pintat després d'un viatge de Alcolea a Costa da Morte.

A la imatge, Román Escolano, president de la Fundació ICO i Manuel Borja-Villel, director del Museu Reina Sofia, davant l'obra d'Óscar Domínguez, "Li Tireur" (1934) (Foto Joaquín Cortés / Román Lores).