Amb el títol d’Art, Dos Punts. Barcelona viu l’art contemporani, el Museu d’Art Contemporani de Barcelona (MACBA) i l'Obra Social la Caixa presenten la primera exposició organitzada conjuntament i mostrada de manera simultània a ambdues seus. Una selecció de les col·leccions de les dues institucions que explora el concepte de modernitat i la seva relació amb l´avantguarda en el marc de la nostra història. Art, dos punts reuneix 400 obres de 125 artistes com Ignasi Aballí, John Bock, Joseph Beuys, Joan Brossa, Eduardo Chillida, Christo, Tony Cragg, Pep Duran, Öyvind Fahlström, Lucio Fontana, Josep Guinovart, Richard Hamilton, Joan Hernández Pijuan, Jenny Holzer, Mike Kelley, Paul Klee, Jannis Kounellis, Muntadas, Juan Muñoz, Albert Ràfols-Casamada, Gerhard Richter, Martha Rosler, Dieter Roth i Jeff Wall, entre d’altres.
Per primera vegada, es mostra a la ciutat de Barcelona la potència d’una de les col·leccions d’art contemporani més importants del sud d’Europa, que aplega en el seu conjunt, a data d’avui, més de 6.000 obres. La unió d’aquestes col·leccions ha permès crear un nou relat que interroga el nostre passat recent i ens situa en millors condicions per entendre la contemporaneïtat. Així, l’exposició enllaça els espais del MACBA, on s’interpel·len els diferents episodis de la modernitat a Barcelona des de la creació contemporània, amb els de CaixaForum, on ressonen les inquietuds de la generació de la postmodernitat. En un nou context global, el visitant experimenta la fragilitat i el desencant per la pèrdua de les utopies alliberadores, com detecten les pràctiques artístiques dels anys vuitanta i noranta.
L’exposició al MACBA. A Barcelona, i per extensió al país, han dialogat de forma basculant la modernitat transformadora i les avantguardes, rupturistes i radicals. Si l’avantguarda va aparèixer de manera tímida i esporàdica a les primeres dècades del segle XX, els seus significats han anat entrant i sortint de la consciència pública de la ciutat i la seva representació. El nostre ha estat un accés a la modernitat liderat per l’arquitectura, el grafisme, les arts aplicades i l’experimentació poètica. Lluny del guió cronològic, la mostra es desenvolupa en 14 nuclis temàtics que interpel·len obres i documents del passat des de la creació contemporània. Les exposicions universals de 1888 i el 1929 suposen el primer moment en que Barcelona és conscient de ser moderna i posa les bases d’un present que, desplegant noves facetes artístiques i propostes estètiques trencadores, arriba fins avui. L’exposició ressegueix aquest relat fins a la institucionalització de l'avantguarda artística ja als anys vuitanta i noranta i el nou posicionament de Barcelona com a ciutat en la cultura i l’economia globals. L’exposició del MACBA desplega al llarg de tot el Museu un recorregut poc convencional entre modernitat i avantguarda. Un nou relat que interroga el nostre passat recent i ens situa en millors condicions per entendre la nostra contemporaneïtat. Inclou 350 obres de 90 artistes com Ignasi Aballí, Joan Brossa, Chillida, Tony Cragg, Pep Duran, Öyvind Fahlström, Richard Hamilton, Joan Hernández Pijuan, Jenny Holzer, Muntadas, Juan Muñoz, Albert Ràfols-Casamada, Martha Rosler, Dieter Roth i Jeff Wall, entre d’altres.
L’exposició a CaixaForum. Les dues últimes dècades del segle XX van ser escenari de grans canvis polítics i socials. En l’art, l’escenari passa de reflectir l’ordre geopolític de la postguerra, centrat a Nord Amèrica i Europa Occidental a contemplar la descentralització dels països d’Occident, mentre al nostre país, l’anomenada 'transició democràtica' fa canviar radicalment la composició i l’aparença de l’entorn artístic. S’inicia la internacionalització d’un art que vol ser inclòs en el mapa de les corrents més innovadores. Els artistes acusen les contradiccions d’aquests anys en que conflueixen abatiment i entusiasme. La sensació de pèrdua de referències dona lloc a una concepció plural de l’individu, i a narratives centrades en subjectivitats i vivències personals. La generació de l’anomenada postmodernitat fa aflorar les múltiples veus de la societat i les afliccions de l’individu desposseït de la seva centralitat. La fragmentació, la fissura, el dolor i el cos fan irrupció com un nou subjecte artístic en un món cada cop més petit. L’exposició de CaixaForum Barcelona dibuixa la transició entre les utopies emancipadores dels epílegs de la Modernitat i les formes estètiques del desencant i vulnerabilitat pròpies de finals dels anys 80 i de la dècada dels 90. Inclou 55 obres de 35 artistes, entre els quals Jannis Kounellis, Joseph Beuys, Mike Kelley, Nacy Spero, Pepe Espaliú, Felix González-Torres, Miroslaw Balka, Janine Antoni, Robert Gober, Bruce Nauman, Cindy Sherman, Rosmarie Trockel i Guillen-Balmes, entre d'altres.
L’exposició es podrà veure al MACBA del 18 de juliol del 2013 al 6 de gener del 2014 i a Caixa Forum Barcelona del 18 de juliol al 29 de desembre del 2013.
A la imatge, “The Trajectory of Light in Plato's Cave (from Plato's Cave, Rothko's Chapel, Lincoln's Profile)”, 1985-1996 de Mike Kelley. Materials diversos. Col·lecció la Caixa. Art Contemporani. Foto © Arxiu fotogràfic Fundació la Caixa.